12 de Juliol de 2018

Celebració dels 40 anys de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana

40 anys AELLC

Ahir vam celebrar que l’Associació d’Editors en Llengua Catalana fa 40 anys, i ens vam trobar tots a l’Arts Santa Mònica per brindar a la salut de l’AELLC. Us deixem el text que va llegir l’editora Eugènia Broggi.

Bona tarda a tothom, autoritats de tota mena, col·legues, amics: gràcies a tots per venir. La Montse Ayats m’ha demanat que avui parli del futur, del que vindrà, i com que últimament li dic que sí a tot, he acceptat el repte, malgrat la poca vocació especulativa que tinc.

Quan fa 15 anys vaig començar a treballar a l’editorial Empúries, una de les coses que més em va sorprendre va ser la constant presència de personalitats polítiques als actes culturals de Barcelona: al premi Herralde, a la celebració dels vint anys d’Empúries, a les inauguracions de llibreries, a la festa d’RBA… D’entrada vaig pensar que allò significaria que hi havia una compenetració autèntica entre qui regia les polítiques culturals i qui treballava en el sector del llibre, que qui s’encarregava de decidir cap a quins espais s’havien d’orientar els pressupostos coneixia estretament els problemes i necessitats del món del llibre en català. Això, fins on jo sé, no ha sigut sempre així: és veritat que la meva desconfiança en segons quins mecanismes sistèmics és llegendària i tossuda, però, pel que he anat veient en tots aquests anys, la política cultural estava més lligada a les polítiques de partit que a les polítiques de sector.

Per tot això, quan la Montse em va proposar ser part de la Junta de l’Associació, vaig dubtar molt. Ho faré, li vaig dir, si és realment útil, si serveix d’alguna cosa. En la decisió d’acceptar hi va pesar, també, la simpatia que els hi tinc a la Montse i al Joan Sala, i el respecte enorme per com treballen, amb els interessos col•lectius sempre per davant dels propis, sacrificant hores batallant per millorar les condicions sovint precàries de tots els editors en llengua catalana, que som una espècie ben peculiar i diversa. La reconducció de la Setmana del Llibre en Català, per exemple, és una de les coses que també em va empènyer a acceptar: des de l’Associació s’ha fet una feina ingent, enormement celebrable, per consolidar la Setmana a Barcelona, i ara és molta la gent que la té present i baixa a fer una volta, a comprar llibres, a assistir a alguns dels actes que s’hi fan. Feina realment útil per a tots, molt ben feta, amb ambició i mirada de futur.

Ara fa només sis mesos que vaig començar, i la primera cosa que he descobert m’ha omplert d’alegria, jo que sóc més de política de carrer que de política de despatxos: l’Associació fa justament política de carrer, l’Associació és l’enllaç necessari entre polítiques culturals i realitats del sector, qui exigeix que es mantingui el pla 2020, acordat amb consellers que ja no hi són; l’Associació s’ocupa dels problemes de debò, dels pressupostos destinats a subvencions, dels debats útils sobre el funcionament del nostre món —els premis literaris, per posar un exemple—; no s’entreté amb retòriques, no ven fum, no parla en abstracte. Ni a les reunions de la Junta, ni a les assemblees ni a les reunions amb les institucions públiques amb qui treballem frec a frec. I això és una boníssima base que tenim per encarar el futur, per tirar endavant: tenim moltíssima feina per fer i estic segura que anirem aconseguint les fites que ens anem proposant, seguirem fent la feina de formigueta, picant pedra, construint a poc a poc un món del llibre més sostenible i més favorable per a tots els implicats.

De cara al futur: ara que tenim una edició en català més o menys normalitzada, ens cal sobreviure, perdurar, viure millor. Es important i necessari que tots els petits editors que hem anat sorgint aquests últims anys ens puguem anar consolidant, i que els que ja estan consolidats puguin mantenir-se, sobreviure i créixer. Per tot això hem de treballar per ampliar el número de lectors en català -que vol dir vetllar perquè els plans de foment de la lectura siguin realment útils, però també treballar per acostar als nostres llibres tots els lectors catalans que, per prejudici o desconeixement, trien sempre llegir en castellà-, internacionalitzar els nostres autors -que vol dir lluitar per explotar i visibilitzar millor el talent que tenim a casa nostra- i seguir perseverant per ampliar i dirigir millor les inversions públiques al nostre sector. I lluitar cada dia perquè les polítiques culturals deixin d’estar al servei d’un partit, o de treballar de cara a la galeria, i estiguin al servei de les necessitats reals del nostre sector.

Entre tots ho farem tot, que deia aquell. Llarga vida a l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, i a tots els editors en llengua catalana, grans i petits.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *