12 de Abril de 2017

AQUEST DEU SER EL LLOC: segurament, aquest no és el lloc: ressenya d’una lectora.

Més de quatre-centes pàgines de males decisions, amagatalls i el passat que et troba, sempre.

lectors maggie ressenyes

Segurament, aquest no és el lloc.

La novel·la m’ha atrapat perquè, tot i que els personatges no m’han arribat a caure bé ni desitjaria convidar-los a prendre cafè a casa, m’han provocat molt interès sobre com s’enfronten a les decisions preses en un moment determinat. Decisions que en un moment de la vida se les tornen a trobar al davant i han de tornar a decidir: rascar el passat o oblidar.

Per frases com aquestes del llibre, rotundament sensibles i crues: “És el serrell curvilini de les pestanyes tancades de la Nicola, les venes que se li estenen pel coll com rius d’un mapa, la manera com les cutícules li reposen sobre les ungles. És la fràgil membrana que hi ha entre això, dues persones que decideixen el seu destí en una cafeteria, i el mes enllà, l’oblit, el no-res que, amb el temps, tots dos hauran d’enfrontar”.

M’ha agradat el canvi d’escenaris i la visió de la mateixa història a partir de diferents personatges, que fa que el llibre obri el prisma de la vida del Daniel i la Claudette, i que una situació completament claustrofòbica es vegi també des de fora i ens doni l’aire necessari que necessita el Daniel per tirar endavant.

El títol del llibre m’ha semblat clau per entendre’l i trobar el sentit bàsic de la història: per molt que ens escapem del passat, que ho deixem tot per començar de nou i creiem que hem trobat el nostre lloc, acabem veient que el lloc no es allò extern i físic que ens envolta, sinó nosaltres mateixos. I necessitarem tornar a escapar d’aquell lloc que ens semblava haver trobat.

El que som acaba apareixent al costat de casa o al racó mes amagat d’Irlanda, de Nova York o de Bolívia, encara que no ho vulguem veure.

Marta Vinyals

 

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *