Carson McCullers

Carson McCullers

Carson McCullers (Georgia 1917 — Nova York 1967) va ser una escriptora precoç amb una vida marcada per la malaltia: de ben jove va començar a patir diversos atacs fins que, quan tenia trenta-un anys, va quedar paralítica del costat esquerre. Als vint-i-tres anys va publicar la seva primera novel·la, El cor és un caçador solitari (1940), que la va convertir ràpidament en una de les grans revelacions literàries de la literatura nord-americana, i després un seguit d’obres mestres que la van imposar com una de les veus narratives essencials del segle XX: les novel·les, Reflexos en un ull daurat (1941) i Frankie i la boda (1946), i el volum La balada del cafè trist i altres relats (1951), que inclou una novel·la breu i sis contes. Més endavant, McCullers va publicar encara una última novel·la, Rellotge sense manetes (1961) i va deixar inacabada una autobiografia que recull la correspondència amb el seu marit, Reeves McCullers. Va morir als cinquanta anys d’un atac de cor conseqüència de la seva llarga malaltia.

Aquest 2017 es commemoren el centenari del seu naixement i els cinquanta anys de la seva mort.

Títols de l'autor