15 de Abril de 2017

ELS LLOCS: ressenya d’una lectora.

Aquest deu ser el lloc, com pot no ser-ho; els escenaris canviants del teló de fons de la nostra vida amb el mateix actor principal.

lectors maggie ressenyes

Llegeixo la petita sinopsi de la novel·la, me n’enamoro. Escric a l’Altra per ser una lectora en exclusiva d’aquesta joia i em diuen que sí. Dos dies després el missatger em duu el llibre a casa.

Comença l’aventura. Em capbusso a les pàgines d’Aquest deu ser el lloc de la Maggie O’Farrell i m’atrapa perquè em transporta. M’estira del sofà, del metro, del tren, de la taula de la cuina i em treu de la zona de confort, posant-me cara a cara amb aquelles petites coses molestes del tu, dels altres, del que has i vas vivint a les que no vols fer front. Em sacseja les certeses i fa trontollar aquella mica d’esperança sobre l’estabilitat i les coses perdurables. Redefineix la noció de normalitat. M’ensenya l’altra cara de la moneda, que és sempre allà i que saps que t’espera impertorbable. I tot això ho fa alhora amb tacte i amb contundència, dosis de tendresa i força desesperació. Amb uns personatges que esdevindran companys o fins i tot uns alter egos que t’interpel·laran des de diferents angles, buscant-te els racons ocults. I també ho fa des d’uns escenaris molt concrets, convertint-los en especials, i des de situacions sorprenents, que si bé poden semblar extremes arriben a fer-se necessàries.

Llegiu Aquest deu ser el lloc i penseu que començar de nou es pot fer gairebé sempre. Imagineu com marxaríeu de la vostra realitat, com de diferents faríeu les coses. Transporteu-vos a tots els camins que haguéssiu pogut agafar i que van quedar-se enrere, torneu als encreuaments decisius sospesant si vau escollir la millor opció. On sou ara, on voldríeu ser? I després penseu que si l’escenari canvia i sortim de la nostra parcel·la de vida, nosaltres encara som els mateixos. Som i serem i ens tindrem en cada nova situació. I arrossegarem les pors i els dubtes, les incapacitats i les portes sense tancar. I el lloc, doncs, som nosaltres i els que ens acompanyen en els diferents passos del camí.

Llegiu-la perquè quan acabeu amb l’última pagina i tanqueu el llibre sentireu el buit. I això passa molt poc, passa amb els bons llibres.

Clara Daroca Musté

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *