31 de Octubre de 2019

La ressenya dels lectors – “Bernard MacLaverty: el matrimoni passat pel sedàs”, de Marta Pallarès

El Gerry i la Stella Gilmore són una parella de jubilats nord-irlandesos que viuen a Glasgow de fa anys. Es petonegen de pressa cada vegada que estan sols en un ascensor; allà on sigui l’elevador. Es tracta d’un costum que, malgrat els anys, repeteixen mecànicament. Però a força de reiterar-lo, aquest gest s’ha tornat eixut i previsible, com el seu matrimoni, que no xuta. La institució està esquerdada i supura retrets, incerteses i malentesos.

La Stella proposa un cap de setmana entre canals, cafès i museus per fer balanç de la vida conjugal, per remuntar l’ensopiment i escurçar la distància -potser ja insalvable- entre ells.

Al Gerry ja fa anys que li agrada d’aixecar el colze. És remugaire, perepunyetes i cor-fred. La Stella està desencisada i sembla anar a la deriva. Està farta de veure el marit embriagat. Intenta escriure el guió il·lustrat de la seva vida, i excepte per una maternitat en colors -tenen un fill al Canadà, la resta la troba acolorida de grisos.

Tot i que a primer cop d’ull Vacances d’hivern pot semblar la història d’un matrimoni passat pel sedàs -que també ho és, aviat t’adones que és més aviat el relat d’un intent de recuperar la fe perduda, en els altres i en un mateix. Vacances d’hivern és la història de dos joves que han envellit físicament junts però emocionalment separats.

No hi ha cap novel·la de Bernard MacLaverty que es pugui deslliurar del solc que suposa haver viscut en primera persona el conflicte armat entre catòlics i protestants a Irlanda del Nord. MacLaverty, que neix a Belfast l’any 1942 i hi viu fins al 1974, conviu amb la violència, que es torna quotidiana i tremendament influent a l’hora d’explorar literàriament el paper de la fe en la psique humana.

Malgrat que la prosa és senzilla, es tracta d’una novel·la tremendament emotiva. Hi destacaria la construcció psicològica del personatges i la subtilesa amb què introdueix el rebuig a la religió, la pèrdua de comunicació, la feblesa humana i el pes de la fe.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *