22 de Abril de 2014

L’altra llista de Sant Jordi

Fa dues setmanes vam fer una crida per confeccionar una llista alternativa de recomanacions per Sant Jordi: llibres de fons, publicats abans del 2013, per ajudar els lectors a l’hora de triar i remenar, i també per combatre la idea d’una diada mediàtica i  exclusivament comercial. A L’Altra Editorial estem convençudes que hi ha vida més enllà de les novetats estrictes. I aquí teniu el resultat de la iniciativa!

Postal Sant Jordi

#laltrallista

Núria Tomás Corominas: Tota una vida, de David Grossman (Edicions 62, 2010). Traducció: Roser Lluch

Carme Quadern de Mots: Cafè Zoo, d’Ana Moya (Viena Edicions, 2012): «Per mi va ser una sorpresa, una lectura original i seductora feta de trossets de petites històries “retrats en paraules, petits contes fets d’imatges”»

Eduard Márquez: Diarios, John Cheever (Emecé). Traducció: Daniel Zadunaisky. “Me parece que concibo el libro no como una narración, sino como un cuerpo con contenido, textura, color, peso y tamaño. Quisiera destruir mi compostura, aullar, penetrar.” (pàg. 259) Una bona reflexió per a un Sant Jordi que es presenta tan previsible i pusil·lànime com sempre.

Isabel Boix: La verdad sobre Marie, de Jean-Philippe Toussaint (Anagrama, 2012). Traducció: Javier Albiñana.

Susanna Àlvarez Rodolés / Maria-Carmen Baltà Alonso: Stoner, de John Williams (Edicions 62, 2012). Traducció: Albert Torrescasana. «Us faig un resum dels motius: perquè en tot el llibre hi traspua la incongruència humana, perquè hi ha imatges molt potents, perquè és una novel·la d’el·lipsis, on és important allò que s’explica i allò que no s’explica, perquè parla de l’amistat, de l’amor, de literatura i també d’ensenyar literatura… Perquè l’últim capítol és de traca i mocador!»

Marina Espasa: W o el record de la infantesa, Georges Perec (L’Avenç, 2011). Traducció: Margarida Casacuberta.

Toni Parera Martínez: Jakob von Gunten, de Robert Walser (Quaderns Crema, 1999). Traducció: Teresa Vinardell.

Montse Frauca: Nens de la revolució, de Dinaw Mengestu (Angle Editorial, 2009). Traducció: Albert Nolla. «Perquè després de la poca repercussió, injusta, es mereix una oportunitat. Parlar de la immigració, l’amistat, el des arrelament, la solitud i l’esperança amb sensibilitat i intel·ligència.»

Fe Fernàndez: En lloc segur, de Wallace Stegner (Libros del Asteroide, 2008). Traducció: Dolors Udina.

Marta Guinart Presas: La solitud dels nombres primers, de Paolo Giordano (labutxaca, 2010). Traducció: Anna Casassas.

Miqui Otero: Bohemis, pistolers, anarquistes i altres ninots, Jaume Passarell (Acontravent, 2010). “Un d’aquells llibres que fan que passegis pel teu paisatge com un viatger del temps: un pistoler dels anys vint, el vintè amant de la Chelito del Paral.lel o el penúltim que va muntar una barbacoa a Montjuïc (aquest tipus de fantasies té problemes, com quan fas la pistola imaginària amb l’índex i el dit gros entrant a crits a un Starbucks on abans hi havia una tasca de la faràndula i dels pistolers). Llegeixo tot el que cau a les meves mans sobre el Districte V, Poble Sec i el Paral.lel. Vull veure la meva Barcelona a través dels grans moments ocults de la seva història. Per això torno sense parar a la Guia Secreta de Barcelona del Carandell o a la Sonata a la Rambla de Sempronio, per posar dos exemples. L’última adquisició, aquesta del Passarell, un cronista viu i fi, elevat i popular, compromès i còmic, comprada a la meva nova llibreria favorita: La Calders, al costat de casa.”

Maria Rosa Albis Ferragut: La voz dormida, de Dulce Chacón (Alfaguara, 2002). «Una novel·la dedicada a les dones oblidades, les republicanes.»

Kiko Amat: El hombre de mazapán, JP DONLEAVY (Opera Prima, 2006). Traducció: Marta García Orozco. Gato enamorado, TIM O’BRIEN (Anagrama, 2003). Traducció: Daniel Najmías

Jordi Soler Garriga: Derzú Usalà pel país de l’usuri, de Vladimir Arséniev (Símbol Editors, 2011). Traducció: Miquel Cabal.

Luis Solano: Alí y Nino, de Kurban Said (Libros del Asteroide, 2012). Traducció: Isabel Payno. “Una apasionante historia de amor ambientada en Asia a principios del siglo XX.”

Joan Ducros: El món d’ahir. Memòries d’un europeu, de Stefan Zweig (Quaderns Crema, 2001). Traducció: Joan Fontcuberta. Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret, d’Eugeni Xammar (Quaderns Crema, 2007).

Ferran Ràfols: Vida privada, de Josep M. de Sagarra (labutxaca, 2012). Pnin, de Vladimir Nabokov (La Magrana / Ed. Anagrama). Traducció: Marta Pera.

Jordi Sunyer Gomà: Emmaús, d’Alessandro Baricco (La Magrana, 2011). Traducció: Laia Font. «Per la seva capacitat de traslladar-te en un grup de joves que descobreixen el món adult sota la mirada atenta del catolicisme i la moral repressora.» L’últim dia abans de demà, d’Eduard Márquez (Editorial Empúries, 2011). «Per què és un dels nostres millors narradors, per la seva capacitat de crear un trencaclosques tant preciós com devastador. No hi falta ni hi sobra res de res.»

Victor Garcia Subirà: El dimoni a cada pas, de Donald Ray Pollock (Editorial Empúries, 2012). Traducció: Francesc Rovira. Camí de sirga, de Jesús Montcada (Edicions 62, 2004). «Recomano Camí de sirga d’en Jesús Moncada, el llibre en català que més m’ha agradat. És divertidíssim, irònic, sarcàstic, molt ben travat i amb un català que em recorda el que sentia de petit a casa dels avis. Un llibre que fa venir ganes d’agafar el cotxe i anar a Mequinensa a buscar rastres d’aquell vell poble…»

Jordi Garrigós: El Triunfo, de Francisco Casavella (Debolsillo, 2006). “El Nen, el Gandhi i la màfia del barri xino. Hampa gitana i Shakespeare ballant, ben agafadets, en la brillantíssima entrada d’en Casavella al món de la novel·la. Un dels escriptors que més vides ha canviat en aquesta ciutat i un crònista implacable d’una Barcelona que ja no existeix, que ens han robat.”

Yannick Garcia: Dies feliços a la presó, de Martí Sales (Editorial Empúries, 2007), Mistana, de Núria Perpinyà (Proa, 2005), Anna K., de Martí Rosselló (Quaderns Crema, 2000), La família del meu pare, de Lolita Bosch (Editorial Empúries, 2008), El encuentro, d’Anne Enright (Lumen, 2009). Traducció: Francisco Javier Calzada, La vida en minúscula, d’Alfred Polgar (Acantilado, 2005). Traducció: Manuel Lobo, Te elige, de Miranda July (Seix Barral, 2012). Traducció: Mercedes Cebrián, Accidental, d’Ali Smith (Alfaguara, 2007). Traducció: Pilar Vázquez

Diana Hernández: Posteconomía, Antonio Baños (Los Libros del Lince, 2012), Regreso a la tierra, Jim Harrison (RBA, 2009). Traducció: Esther Roig, “Un gran libro, subvalorado quizás por la cubierta horrorosa que le pusieron”,

Anna Aran: Los detectives salvajes, Roberto Bolaño (Anagrama, 1998), Ampliación del campo de batalla, Michel Houellebecq (Anagrama, 2001). Traducción: Encarna Castejón. I ara, en català, també a Anagrama i en traducció de Francesc Rovira.

Vicenç Pagès: Els fills, de Franz Kafka (Empúries). Traducció: Maria del Pilar Estelrich, Carta al pare, de Franz Kafka (L’Avenç, 2009 ). Traducció: Ricard Torrets, “Caldria incoure’l a la cistella Benvingut Nadó de Caprabo.”

Eugènia Broggi: Matar un rossinyol, Harper Lee (labutxaca, 2011). Traducció: Xavier Pàmies. “Novel·lassa sobre la justícia,  la infantesa i els conflictes racials en un poble petit dels Estats Units. Em va emocionar quan la vaig llegir fa anys, i la pel·lícula homònima em va encantar, també. Atticus Finch és un personatge impressionant, i els seus fills, la Scout i el Jem, són brutals.”

Júlia Samaranch: Una música constant, Vikram Seth (labutxaca/Ed. Anagrama). Traducció: Albert Torrescasana.

Miquel Adam: El bevedor de vi de palma, Amos Tutuola (Laertes, 2009). Traducció: Emili Olcina. Una màquina d’espavilar ocells de nit, de Jordi Lara (Edicions 1984, 2009). El gran quadern, Agota Kristof (La Magrana). Traducció: Sergi Pàmies.

Jose Hamad: Cuentos completos, de Juan Carlos Onetti (Alfaguara, 2009). “Relatos capaces no sólo de evocar, sino de reconstruir –e incluso crear– un mundo en el que la emoción más dulce es la melancolía, y la más amarga no tiene siquiera nombre. Quien no haya leído a Onetti no puede saber por qué estamos tan tristes.”

Maria Amat: Botxan, Natsume Sōseki (Proa, 2008). Traducció: Sanaé Tomari, Mercè Sans i Cristina Sans. La tomba de les llumenetes, Akiyuki Nosaka (Quaderns Crema, 1999). Traducció: Lourdes Porta i Junichi Matsuura.

Miqui Puig: El arte del montaje. Una conversación entre Walter Murch y Michael Ondaatje (Plot ediciones 2007). Traducció: Alejandro Pradera. “No recordo qui em va recomanar aquesta meravella, però jo la recomano a tothom que fa feines artístiques. El montador de so de pel·lícules mítiques de Zoetrope i el guionista de “El paciente inglés” xerrant sobre el que es veu i el que no, el que se sent i el que s’intueix. Potser només són coses meves però crec que després de llegir-lo vaig aprendre a mirar mes enllà.”

Bona diada!

 

Eugènia Broggi

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *