6 de Juny de 2014

Lionel Shriver a Barcelona

shriver1

Lionel Shriver ha visitat Barcelona per presentar la seva última novel·la, Germà gran, i aquestes són algunes de les relfexions que ens ha deixat:

“És la primera vegada que em tradueixen al català, i és un honor per mi. A més a més, la coberta em sembla preciosa!”

“He escrit aquest llibre per dues raons. La primera, perquè jo tenia un germà gran que va morir el 2009 per culpa de les complicacions de l’obesitat mòrbida, i aquest va ser un problema que va afectar amb duresa la meva família. I la segona, perquè he crescut en un moment en què estem cada vegada més obsessionats amb el menjar. En certa manera, m’he estat documentant sobre el tema tota la vida.”

“No vull semblar monstruosa, però no m’ha resultat difícil escriure el llibre, emocionalment parlant, encara que em toqués més de prop que els temes d’altres novel·les meves. Més aviat la dificultat ha estat tècnica, perquè perdre pes és avorrit, és avorrit perdre’l i és avorrit llegir sobre el tema. Mantenir l’atenció del lector ha estat el repte més gran.”

“La novel·la també tracta sobre els lligams familiars: si tu agafes algú sota la teva responsabilitat després no te’n pots desfer fàcilment. I de seguida se’ns plantegen dues preguntes importants: podem de veritat ajudar a algú? Hauríem d’ajudar a algú?”

“Els obesos porten el seu problema penjant de la màniga, no se’n poden amagar, és un problema visible per a qualsevol. Però és important deixar clar que és el seu problema, i no pas de la societat, o dels altres. Altres problemes emocionals no són gens visibles i per tant no generen tanta voluntat d’intervenció.”

shriver2

“La novel·la pretén retratar el moment actual, i l’absurditat a què hem arribat. Les televisions americanes i britàniques van plenes de programes sobre cuina, després sobre menjar ràpid i després sobre la millor manera de perdre  pes. Aquesta contradicció ens demostra que alguna cosa no va bé. El menjar s’ha convertit en una fixació neuròtica per tothom.”

Germà gran explora també els temes de l’èxit i el fracàs: la Pandora ha tingut èxit a la vida, i l’Edison no. I el fracàs té molt a veure, o més aviat té del tot a veure, amb el problema de pes de l’Edison: l’obesitat no són carbohidrats i sucre, no es tracta de retocar una mica la dieta i ja està. El tema del sobrepes està profundament relacionat amb nosaltres mateixos i la nostra relació amb el món.  Quan la gent està tan grassa hi ha problemes emocionals greus. I l’Edison està gras i es castiga amb el menjar perquè se sent decebut del món i decebut d’ell mateix.”

Germà gran també és una novel·la sobre la gana. Hem de tenir gana, estem destinats a tenir gana. La satisfacció no és satisfactòria, i perdoneu-me si m’embolico amb les paraules. La satisfacció és voler alguna cosa, desitjar-la. Tenir massa coses i estar satisfet mata el plaer, mata el desig. Professionalment, per exemple, cal tenir sempre gana: quan has assolit el teu objectiu, tot es torna avorrit, sense energia; la gana d’aconseguir alguna cosa és el que ens fa avançar. Jo tinc molta sort, perquè quan acabo un llibre n’he d’escriure un altre, encara que no sigui gens fàcil.”

shriver3

“Només menjo una vegada al dia, això us sembla xocant?! És curiós com reacciona la gent davant d’una frase així dita per una dona. Quan David Petraeus [general de l’excèrcit dels Estats Units que va ser director de la CIA entre el 2011 i el 2012] va dir que només menjava un cop al dia, la premsa se’n va fer ressò alabant la seva disciplina i el seu autocontrol. Quan els mitjans de comunicació anglesos van saber que jo també menjava una vegada al dia, em van titllar de boja.”

“Les persones que tenen greus problemes amb el pes es neguen a llegir el meu llibre. Tenen por. I no ho fan perquè hi ha una fotografia meva a la solapa del llibre, i veuen que jo no estic grassa. I com que no ho estic, no puc parlar del tema amb coneixement de causa. Creuen que hi haurà judici moral, o menyspreu, o incomprensió. Als Estats Units, aquest tema està molt polaritzat,  i l’hostilitat entre els dos col·lectius -els grassos i els que no ho estan- és tan gran com l’hostilitat entre els dos partits polítics principals.”

“Culturalment, hem substituït el sexe pel menjar. El que la gent vol veure a la tele és menjar; estem avorrits del sexe, que és a tot arreu. En canvi, el que està prohibit és menjar, és allò que se suposa que no hem de fer.”

foto

Barcelona, 4 de juny de 2014

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *