Sempre hem viscut al castell-Shirley Jackson
  • Valora aquest llibre

    (No Ratings Yet)
  • PVP: 18 €
  • Data de publicació: 02/11/2016
    Pàgines: 216
    ISBN: 978-84-945085-4-7
    Format: 14 x 21,3 cm
    Rústega amb solapes

Descarrega't la nota de premsa

Descarrega't la coberta en alta resolució

Compra'l a la xarxa

Disponible a aquestes llibreries:

Sempre hem viscut al castell

Shirley Jackson

Traducció de Martí Sales

5 2 valoracions 6 crítiques de premsa

La Merricat Blackwood és una nena solitària i amb molta fantasia que viu al casalot familiar amb la seva germana gran, la Constance, i el seu oncle Julian, un home vell i minusvàlid que es mou en cadira de rodes. La Merricat passa les hores vagant pel jardí, enterrant tresors, jugant amb el seu gat Jonàs i somiant amb viatjar a la lluna i començar una vida nova. I, des que fa sis anys va morir la resta de la seva família, una de les seves obsessions és protegir la seva germana, i la casa, de la xafarderia, l’hostilitat i el rebuig agressiu de la gent del poble. Els dies transcorren tranquil·lament enmig d’una alegria plàcida i solitària fins que una visita inesperada es planta al bell mig del jardí i s’instal·la al casalot. Aterrida, només la Merricat aconsegueix veure-hi el perill; aquesta visita, i la presència constant i abassegadora del passat que no se’n va mai, capgirarà les seves vides definitivament.

«Una escriptora impressionant … Si encara no l’heu llegit, us esteu perdent una experiència meravellosa», Neil Gaiman

«Les històries de Shirley Jackson són de les més aterridores que s’hagin escrit mai», Donna Tartt

«El món de Shirley Jackson és inquietant i inoblidable», A. M. Homes.

«Shirley Jackson és una de les escriptores més idiosincràtiques, i inimitables, l’obra de la qual exerceix sobre el lector un encanteri etern», Joyce Carol Oates.

La premsa ha dit

Ressenyes dels nostres lectors

Click here to submit your review.

Envia la teva ressenya
* Camp requerit

Sempre hem viscut al castell

per Jordi Sellarès

A les afores d'un petit poble de Vermont, aïllat, hi ha un casalot on hi viuen els membres supervivents de la família Blackwood. La Merricat, una nena somniadora, fantasiosa i per a qui el dia a dia és una cursa d'obstacles constant; anar a comprar queviures al poble, evitar i, quan no hi ha més remei, suportar les mirades i comentaris plens de rebuig i agressivitat dels ciutadans; tornar a casa i perdre's, acompanyada sempre del seu gat Jonas, en les seves fantasies, en els seus jocs i conjurs (enterrar tresors o clavar llibres als arbres) que protegeixin a la seva germana gran, la Constance, i a en Julian, el seu oncle minusvàlid i obsessionat en la recopilació de les memòries dels últims moments de vida de la resta de la seva família.

Perquè la Merricat, entre els seus somieigs d'anar a viure a la Lluna i la compilació de plantes i fongs màgics i verinosos, comença a percebre una presència amenaçadora, que va més enllà de les xafarderies i la hostilitat dels vilatans. Ella percep el perill que s'acosta i és l'única d'identificar-lo quan es planta ben bé al mig del jardí i comença a interferir a la seva, fins llavors, plàcida vida. Aquesta interferència anirà acompanyada d'un augment de l'assetjament de les ombres d'un passat fosc i desconegut pels lectors, i que Shirley Jackson (1916-1965) anirà desgranant mica en mica, en una mena de joc de pistes macabre que ens farà descobrir, astorats, la història tràgica de la família Blackwood.


Sempre hem viscut al castell, publicada originalment el 1962, tot just tres anys abans de la mort de l'autora, és una història realment sorprenent on es barregen pinzellades de fantàstic i de terror sense ser ni una cosa ni l'altra. Potser, i sense voler etiquetar a la valenta, es podria relacionar amb el que s'anomena southern gothic, encara que aquesta història estigui ambientada en l'extrem nord dels Estats Units. Pensar en el southern gothic és pensar en el sud (sobretot rural) nord-americà, en entorns decadents, decrèpits, marginals i pobres per on s'hi mouen personatges excèntrics, tètrics, allunyats de la normalitat que estableix la societat i on els elements sobrenaturals, sovint més aparents que reals, serveixen per dotar d'un rerefons a la història, més que no pas ser-n'he el motor principal. Podem pensar en Carson McCullers, en Flannery O'Connor, William Faulkner o la més recent Karen Russell, o en ambients com els de True Detective.

El pols narratiu de Jackson, gràcies també a la genial traducció d'en Martí Sales, ens manté enganxats a les pàgines per on transcorre una història plena de clarobscurs que es mou entre la tendresa i una foscor latent, entre allò oníric i allò macabre. Aquest text té, sobretot, una intencionalitat provocadora; posar a prova, a través de fets obscurs i macabres, les concepcions socials i morals més conservadores de la seva època. Perquè en aquest llibre ens interessa observar vàries coses: el posar en qüestió conceptes com l'estructura i les relacions familiars arquetípiques i la obediència paterno-filial; la reacció d'un poble petit (i per extensió, de tota la societat) davant d'una família que va passar per un fet tràgic; la càrrega i la marginalitat que això suposa pels supervivents dels Blackwood; com reaccionen els diferents membres de la família davant l'actitud acusadora i de menyspreu que reben de la societat exterior i la enorme personalitat de la Merricat per defensar la intimitat de la seva família davant de tots els mals que vénen de l'exterior.

Sempre hem viscut al castell balla entre la foscor i l'esperança per oferir-nos una història rodona protagonitzada per un personatge inoblidable, que deixa bocabadat i amb ganes de conèixer i llegir més d'aquesta escriptora que va morir molt prematurament, només 49 anys, però que ha influït i ha estat admirada per escriptors tan diversos com Stephen King, Neil Gaiman, Joyce Carol Oates o Donna Tart.

Feu-vos un favor i no us perdeu aquesta història, us encantarà.

La raresa assumida com a normalitat

per Laia Pérez (luckybuke.com)

Una de les meues últimes lectures ha estat Sempre hem viscut al castell, de Shirley Jackson. A mi, que m’agraden els ambients obscurs i els fets tirant a paranormals que estan present en novel·les gòtiques o de terror, aquesta novel·la m'atreia especialment.

La novel·la tracta de dues germanes que viuen soles amb el seu oncle en un castell a les afores d’un poble xicotet. La resta de la família Blackwood (germà, pares, tia) varen morir fa anys a causa d’un enverinament per arsènic al menjar. Aquest assassinat, el poble l’ha atribuït a la germana gran, Constance, que des d’aleshores no ha volgut eixir de sa casa mai més i tot li fa por. Merricat, la germana xicoteta, té uns hàbits molt estranys, però adora a Constance. L’oncle, que va ingerir arsènic, però es va salvar, té una salut molt feble. La gent del poble odia activament els Blackwood.

A partir d’aquest resum, es podeu fer una idea de l’ambient que es respira en aquesta novel·leta de 200 pàgines. La bogeria i la pertorbació són els eixos vertebradors de la història: les manies de Merricat, el temor de Constance, la demència de l’oncle i l’hostilitat i aversió del poble. Tot i aquestes rareses, les dues germanes i l’oncle viuen en perfecte harmonia, s’estimen i es cuiden mútuament. Així, qui va assassinar a la família Blackwood? I per què? No us penseu que la revelació és el punt àlgid de la novel·la, perquè es pot anar endevinant durant la lectura. El millor de la història és l’extravagància, allò de: “sé que açò no té ni cap ni peus, però m’encanta!”.

En fi, Sempre hem viscut al castell és una novel·la per llegir en un parell de vesprades i entrar a un món apart d’enemistats i devocions, de la raresa assumida com a normalitat.

Passeu, passeu, que voleu menjar res?

l' altra editorial , USA 5.0 5.0 2 2 A les afores d'un petit poble de Vermont, aïllat, hi ha un casalot on hi viuen els membres supervivents de la família Blackwood. La Merricat, una nena somniadora, fantasiosa i pe Seguir llegint