• 26 de Juliol de 2018

    La tardor a L’Altra: novetats 2018!

    07_2018_IMG_LINK_TARDOR_1200X630

    A L’Altra no badem! Ja tenim gairebé enllestides les novetats que us acompanyaran aquesta tardor. Apunteu dates i títols!

    • Meditacions en el desert, Gaziel: 5 de setembre

    Gaziel, pseudònim d’Agustí Calvet, va ser un dels periodistes i escriptors catalans més lúcids del segle XX. A les Meditacions en el desert tenim el privilegi de llegir les seves reflexions sobre el terreny dels anys més crus de la postguerra i de compartir l’angoixa, la frustració i la clarividència que transmeten. Si és cert que no hi ha millor manera d’entendre el present que mirant cap al passat, la lectura d’aquestes Meditacions és avui més oportuna que mai, i resultarà per al lector contemporani no només il·luminadora sinó també enormement útil, i a moments trasbalsadora.

    «En una paraula: aquest llibre (que no volia ser-ho i ha acabat essent-ho) és essencialment una obra de dolor. De dolor i de lucidesa; de lucidesa com sols la dóna un dolor profund i desinteressat: lucidesa i dolor anant sempre aparellats, com la llum i la flama.», Gaziel

    • Escriure: memòries d’un ofici, Stephen King (traducció de Martí Sales): 3 d’octubre

    Poques vegades un llibre ha estat tan clar, tan útil i tan revelador com aquest assaig sobre l’ofici d’escriure, que comença amb la peculiar infància d’Stephen King, que ja de ben petit va mostrar un interès inusual i precoç per l’escriptura, i ofereix al lector, a partir d’una sèrie de records d’adolescència i de joventut, una mirada amena i divertida sobre la seva formació com a escriptor. Descriu les eines bàsiques de l’ofici d’escriure, com pulir-les i multiplicar-les a base de fer-les servir, i acompanya el lector a través d’aspectes crucials de la vida i art d’un escriptor, oferint consells pràctics i inspiradors sobre tots els aspectes del procés d’escriptura, des de la trama i la construcció dels personatges fins als hàbits de treball i com encarar el rebuig editorial. Escriure culmina amb el commovedor relat de com la seva necessitat d’escriure el va ajudar a recuperar-se del gravíssim accident que va patir l’estiu de l’any 2000, quan el va atropellar una furgoneta.

    «Si no tens temps per llegir, no tindràs el temps ni les eines necessàries per a escriure», Stephen King

    • Un arbre creix a Brooklyn, Betty Smith (traducció de Josep Alemany): 3 d’octubre

    Som als anys vint i trobem la petita Francie Nolan llegint a l’escala d’incendis de casa seva, a l’ombra d’un arbre salvatge de la mena que només creixen als barris més pobres de la ciutat. A partir d’aquí, anirem descobrint les peculiaritats i extravagàncies de la seva família, immigrants alemanys que han viatjat a la recerca d’un món millor, i seguirem la jove Francie mentre va creixent, acompanyada sempre de llibres, vencent els anys de la gana i la pobresa i exigint de la vida alguna cosa més que una existència mediocre. D’aquestes ganes meravelloses i tossudes per aprendre neix Un arbre creix a Brooklyn, una novel·la en la qual cada detall de vida domèstica revela un món fet d’apostes i desitjos, on els personatges són tan propers que quasi els podries tocar amb els dits. A moments aclaparadora, sublim, desoladora i inspiradora, el dia a dia de la família Nolan està esplèndidament reproduït a través dels lligams familiars i una honestedat crua, clara i innegociable.

    «Plàcid» era un mot adient per descriure Brooklyn, Nova York. Sobretot l’estiu del 1912. «Ombriu», com a paraula, era millor, però no es podia aplicar pas a Williamsburg, Brooklyn. «Prada» era un mot bonic i «Shenandoah» sonava meravellosament bé, però no tenien res a veure amb Brooklyn. «Plàcid» era l’únic mot adient; sobretot una tarda de dissabte, a l’estiu.

    • Un vespre al paradís, Lucia Berlin: principis de novembre

    Un nou recull de contes en els quals retrobem l’estil lluminós, la calidesa, l’humor negre i l’enginy tan celebrables de l’escriptora americana. Cada conte és una mirada lúcida sobre la fragilitat humana, tots destil·len una comprensió profunda del caràcter femení i en copsen magistralment les febleses, fortaleses i particularitats sense impostures ni solemnitat.

    La Mamie, la meva àvia, va llegir-ho dues vegades. Vaig intentar recordar quina instrucció havia rebut. No et fiquis els dits al nas. Però volia un collaret, una cadeneta que fes soroll quan rigués, com la d’en Sammy.