21 de Maig de 2014

Daniel Galera: 23 preguntes

Fa uns dies vam enviar un petit qüestionari al nostre autor Daniel Galera, quatre preguntes ràpides sense cap ambició d’entrevista profunda ni detallada: un qüestionari ràpid per satisfer alguna curiositat, per parlar de Barba xopa de sang i per saber més coses sobre la seva vida, la seva feina, les seves rutines i les seves passions. Aquí en teniu el resultat!

divan2Il·lustració de Huérfanos Literarios

1. ¿Què és el que et fa més por?

Somiar.

2. ¿Quin és el teu primer record?

Estic bastant segur que recordo el dia que el meu germà petit va arribar a casa amb la mare; jo tenia dos anys i mig. També recordo que m’obligaven a dutxar-me, en aquesta edat, ho odiava.

3. ¿Què et deprimeix?

Els anuncis, la publicitat.

4. ¿Quin és el teu plaer culpable?

El Campari.

5. ¿En quin moment de la història t’hauria agradat viure?

Al Paleolític.

6. Si poguessis editar el teu passat, ¿què en canviaries?

Crec que canvio el meu passat tota l’estona, sempre que penso sobre mi mateix. Tot el passat està bastant inventat. Però no tinc grans recances.

7. ¿Quin és l’ésser humà que més admires? ¿Per què?

Això és difícil de contestar. Ara mateix, penso en un escalador d’escalada lliure que es diu Alex Honnold, un home que sembla capaç de concentrar-se en el que fa, que és una cosa perillosíssima i una mica de boig. I les persones que projecten una altíssima integritat artística: Leonard Cohen, Cormac McCarthy, Cindy Sherman.

Alex HonnoldAlex Honnold

8. ¿Quin seria el teu superpoder?

Només volar ja estaria molt bé.

9. ¿Quins són els teus artistes preferits?

Deixo anar uns quants noms que ara em vénen al cap: Jimmy Page, Nobuyoshi Araki, Fumito Ueda, Adam Magyar, Gauguin. Se’m podria acudir una llista diferent en qualsevol altre moment.

10. ¿Quins són els teus autors o llibres preferits?

Yukio Mishima, la trilogia Tu rostro mañana, de Javier Marías, Moby Dick de Herman Melville, tota l’obra de Txèkhov i Tòlstoi, tot els llibres de Cormac McCarthy, la majoria de coses de Georges Bataille, tot Edgar Allan Poe i David Foster Wallace. Del Brasil, Graciliano Ramos, Guimarães Rosa, Hilda Hilst, João Gilberto Noll.

melvilleHerman Melville

mishimaYukio Mishima

11. ¿Influències?

Per cada llibre que he escrit he tingut influències diverses que han estat particularment importants. Pel que fa a Barba xopa de sang, he de citar Cormac McCarthy, Juan José Saer, alguns neuròlegs com Antonio Damasio i Alva Noe, articles sobre determinisme filosòfic. En el passat, Georges Bataille, Roberto Bolaño i Philip Roth han estat ocasionals però importants fonts d’inspiració.

cormac mccarthyCormac McCarthy

BatailleGeorges Bataille

12. ¿On escrius?

Durant la fase de documentació i prendre notes, a qualsevol lloc, en una llibreta. Quan ja començo a escriure el manuscrit, sobretot al despatx que tinc a casa, a Porto Alegre, a l’ordinador. De tant en tant em tanco a llocs tranquils durant temporades curtes, per intentar fugir dels problemes del dia a dia i concentrar-me.

13. ¿Quan escrius?

Depèn. Necessito una mica de rutina, però la rutina canvia molt. Sobretot, prefereixo escriure al matí, de les vuit a la una del migdia, més o menys. Però últimament faig esport al matí i treballo a la tarda.

14. ¿Llegeixes mentre estàs escrivint una novel·la?

Sí. Normalment llegeixo més quan estic escrivint.

15. ¿Reescrius molt?

No massa, perquè passo molt de temps preparant-me per escriure. Això vol dir que escric la història o novel·la al meu cap durant llargues temporades, prenent notes i documentant-me, fins que tinc una idea bastant clara del que vull escriure. Aquesta etapa pot durar mesos i fins i tot anys. Puc visualitzar tota la trama, els personatges, l’estructura i l’estil. De manera que quan començo a treballar en un manuscrit, normalment flueix bastant fàcilment i no necessito revisions grosses. Això no és cap garantia, òbviament. Hi ha hagut vegades que he hagut de reescriure moltíssim. I sempre repasso el manuscrit quatre o cinc vegades després del primer esborrany. Però els canvis són petits, normalment, una petita polida final.

16. ¿Tens amics propers que llegeixen el que escrius o confies només en el teu editor?

Sí, tinc un parell d’amics de qui em refio molt i que sempre llegeixen els meus manuscrits. A més a més, per a cada llibre trio un parell de lectors addicionals que m’ofereixin una visió fresca i crítica del text. En el cas de Barba xopa de sang, per exemple, un dels primers lectors va ser un amic de Garopaba, un habitant local, que podia jutjar molt acuradament l’escenari i l’atmosfera de la novel·la.

praia-de-garopabaPlatja de Garopaba

17. ¿Prens nota de converses i anècdotes que la gent t’explica?

Sí. No de manera obsessiva, però sí.

18. ¿Portes sempre una llibreta a sobre?

Només de tant en tant. Sovint prenc notes quan arribo a casa al final del dia, de memòria.

19. Quan llegeixes un bon autor, ¿la teva primera reacció és d’admiració o d’enveja?

Admiració. L’enveja no hi entra gens, la veritat.

20. ¿Et llegeixes en veu alta?

No, em fa vergonya. Però m’han dit moltes vegades que ho hauria de fer.

21. ¿Escrivies quan eres petit?

Gens. Se’m va acudir que podia escriure narrativa quan tenia setze o disset anys. I la cosa es va tornar seriosa quan en tenia divuit.

22. ¿Subratlles els llibres que llegeixes?

Sí, abusivament. M’encanta.

23. ¿Escoltes música quan escrius o necessites silenci absolut?

Prefereixo el silenci, o el soroll de l’exterior: onades, vent, pluja, trànsit, converses, gent. De vegades escolto música ambiental, o cantants de blues, o música folk tranquil·la.

pluja

Daniel Galera, 15 de maig de 2014

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *