21 de Abril de 2015

Sant Jordi 2015: L’altra llista

Un any més, hem volgut que ens recomaneu algunes lectures per confeccionar L’ALTRA LLISTA de Sant Jordi, una llista més enllà dels premis, les novetats més sonades o els autors més mediàtics.

Postal-Sant-Jordi-2015L’any passat us vam demanar que recomanéssiu un llibre de fons que us hagués marcat d’alguna manera. Aquest any hem volgut saber quin llibre o autor teniu pendent des de fa temps.

Aquí teniu #laltrallista del 2015:

Xavi Rotllan: 
El meu “escriptor pendent” és Erri de Luca. Ara que visc a Itàlia he llegit molt bones coses d’ell per aquí i espero ben aviat començar a llegir-lo.

Montse Serrabasa Bou: 
Un dels autors que tinc pendent de llegir i mai trobo el moment es Josep Pla. El vaig llegir a l’escola i crec que com l’Eugeni Xammar (del meu municipi) es “atemporal  i universal”. Té un llenguatge molt planer i alhora poètic i concís. Recordo encara una descripció feta del paissatge i la vida que duen dins un vaixell de pesca a l’Empordà.

Silvia Jané: Mentre el llop encara aleni, de Jaume Pons Lladó (Món de Llibres, 2014).

Jordi Sunyer Gomà:
Molts llibres i autors pendents. Un que molta gent m’ha recomanat: El hombre que se enamoro de la luna, de Tom Spanbauer (El Aleph, 2012); un clàssic per estrenar, Philip Roth, i un que espero passar-ne comptes per Sant Jordi gràcies a vosaltres, La mort del pare, de Karl Ove Knausgård (L’Altra Editorial, 2015).

Traduint des de Calella – blog sobre traducció i llengua: 
Ja fa massa que tinc pendent algun dels llibres de Günter Grass, i ahir hi vaig tornar a pensar. A veure si en cau algun aviat!

Núria Martinez: Avions de Paper, d’Aleix Cort (Cossetània Edicions, 2015).

Dani Recasens: Negre i plata, de Paolo Giordano (Edicions 62, 2015). Traducció: Teresa Muñoz Lloret.
El tercer de Paolo Giodano, potser? Malgrat convertir-se gairebé en mainstream, el primer és brutal en tots els sentits i el segon una totxana. El tercer apunta maneres… Això tenint en compte qualsevol dels vostres, per descomptat!

Lluís Ruiz Buscató: La mort del pare, de Karl Ove Knausgård (L’Altra Editorial, 2015). Traducció: Anna Llisterri.

Jaume Gelabert: El Compromís, de Serguei Dovlàtov (LaBreu Edicions). Traducció: Miquel Cabal Guarro.
Dovlàtov em va enganxar tot d’una amb Els Nostres, una gran mostra de la seva visió, alhora trista i irònica, de la vida a la Unió Soviètica i a Nova York, mitjançant les històries de la seva família. I si Els Nostres em va agradar tant, després de llegir la ressenya que fa l’escriptor basc Iban Zaldua del llibre El Compromís, no em queda altra opció que llegir-lo. El tenc pendent.

Agnès Peiró: La tècnica meravellosa, de Max Besora (Males Herbes, 2014).

Carme Sabater Andreu:
Fa molt temps que vull legir Incerta glòria, de Joan Sales (Club Editor, 2012). Quan anava a l’institut (i d’això ja fa molt temps) un professor em va dir que era el millor llibre que s’havia escrit sobre la guerra civil espanyola. El vaig comprar i el tinc en una lleixa de la llibreria. Està molt ben acompanyat, no cal dir-ho. He fet diferents canvis de vivenda i el llibre ha anat canviant el seu lloc a la llibreria i de companys de repòs. Durant aquest temps l’he anat deixant perquè hi havia propostes que m’atreien més. Més aviat que tard el llegiré.

Jaume Bayerri:
RÉJEAN DUCHARME. M’agradaria llegir en català L’avalée des avalés (Gallimard), escrita el 1966, el motiu és el domini del llenguatge i els jocs de paraules d’aquest enigmàtic escriptor canadenc francòfon. No he sabut trobar cap traducció al català, tampoc d’altres llibres seus: Le nez qui voque o L’Océantume.

Albert Torrescasana:
Precisament no fa gaire vaig llegir El bigoti, d’Emmanuel Carrère (d’una tirada!) i em va entusiasmar. A mi aquest any em ve de gust descobrir Denis Johnson i embarcar-me amb vosaltres en el món Knausgård. I no m’estranyaria gens que Nopca i Benesiu també acabessin caient…
El bigoti, d’Emmanuel Carrère (LaBreu Edicions, 2014). Traducció: Ferran Ràfols Gesa.

Chantal Poirot: L’adversari, d’Emmanuel Carrère (Empúries, 2000). Traducció: Marta Marfany.
Brutal L’adversari, pura crònica negra! Molt i molt recomanable.

Bon Sant Jordi!

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *