15 de Octubre de 2014

Shirley Jackson: una gran descoberta

shirVaig descobrir la Shirley Jackson ara farà un any gràcies a la meva cunyada Maria, que me’n va parlar una tarda. La Neus Botellé, una de les millors llibreteres de la Terra -ho sé perquè hi vaig treballar fa molts anys, a la Casa del Llibre, tot i que ella ara està a La Central del carrer Mallorca-, l’hi havia recomanat molt fervorosament i la Maria va pensar que a mi també m’agradaria. La connexió Maria-Neus falla poquíssimes vegades −les dues són molt bones lectores, i coincidim molt en gustos− i gairebé sempre dóna fruits espectaculars: aquell vespre mateix vaig llegir les primeres pàgines de We Have Always Lived in The Castle, l’última novel·la de l’autora que publicarem l’any que ve, i l’endemà els agents literaris em van confirmar que els drets catalans de tota la seva obra estaven disponibles. I així va començar aquesta mena de devoció incansable que des d’aleshores em té lligada a l’autora, una de les descobertes més impactants dels últims temps −i més tardana, tenint en compte que va morir el 1965, d’aquí ben poc farà 50 anys.

Més enllà de ser una autora de gènere, la Shirley Jackson és una autora impressionant, amb moltíssima ambició, que escriu històries que combinen escenaris realistes amb històries plagades de fenòmens paranormals i terrorífics que posen els pèls de punta. Els personatges de les seves novel·les també són de carn i ossos −solitaris, fràgils, marginals, sempre en conflicte amb la societat que els envolta, amb els veïns, la família o la gent amb qui es topen per atzar−, i tot sovint són dones. I és que ella també va ser una persona solitària i fràgil, i va viure aïllada després de l’allau de hate mail que va rebre arran de la publicació del relat The Lottery al New Yorker, que va fer que molts lectors de la revista, horroritzats, cancel·lessin la seva subscripció i es dediquessin a amargar-li la vida per correu postal. Obsessionada amb la privacitat, tancada a casa seva, lectora compulsiva i apassionada, va ser víctima de la rumorologia de l’època, que l’acusava de practicar bruixeria i espiritisme. Va morir mentre dormia, als quaranta-vuit anys, obesa i fumadora, després d’haver patit diverses crisis neuròtiques.

thelot

(The Lottery, aquest relat sinistre sobre el conformisme de la societat, per cert, va passar a ser un clàssic de la literatura nord-americana i encara avui és de lectura obligatòria a les escoles dels Estats Units. Tots els americans l’han llegit, juntament amb El vigilant al camp de sègol i Matar un rossinyol, i fins i tot el conte té una aparició estelar en un capítol dels Simpsons, que també és una boníssima manera de canonitzar, segons com.)

¿I per què val la pena llegir LA MALEDICCIÓ DE HILL HOUSE? Perquè és una novel·la excel·lent, literària, que ens obre les portes a un món estrany i alhora del tot realista, atemporal, ageogràfic, que no ha envellit gens malgrat els anys que han passat des que es va escriure la novel·la. I perquè també la recomanen fervorosament (a banda de la Maria Amat i la Neus Botellé, amb qui ja n’hi hauria d’haver prou): Neil Gaiman, Stephen King, Donna Tartt, Joanthan Lethem i Joyce Carol Oates, entre d’altres.

Eugènia Broggi
Editora

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *