21 de Juny de 2016

Text de David Berlin

Text de David Berlin, fill de Lucia Berlin, escrit especialment amb motiu del Premi Llibreter 2016 a MANUAL PER A DONES DE FER FEINES

“Un caluroso saludo desde California! En nombre de la familia de Lucia estamos sumamente agradecidos por el Premi Llibreter. Es un gran honor que el libro Manual para mujeres de la limpieza sea reconocido como mejor Ficción Extranjera por parte de los libreros catalanes.”

Bona nit. Els meus germans i jo estem molt contents i agraïm enormement la rebuda del llibre de la nostra mare a Catalunya i Espanya, i personalment m’agradaria molt ser a Barcelona dilluns per rebre aquest gran reconeixement, una validació de l’obra de la nostra mare. No vam imaginar-nos mai que aquest llibre s’arribaria a publicar, i encara menys que tindria l’acollida tan positiva que ha tingut a tot el món. Quan érem petits, els meus germans i jo vam viure èpoques i anècdotes que sovint van ser la base de moltes de les històries de la nostra mare, i vam viure molt de prop els seus processos d’escriptura i el seu altíssim compromís amb la literatura, i sovint ens preguntàvem per què s’exigia tant a ella mateixa sense rebre mai res a canvi. L’èxit d’ara té un punt agredolç, però ens fa enorgullir-nos molt d’ella i ens consola saber que finalment està rebent l’amor i el reconeixement que es mereix. Una vegada va dir que només que una persona llegís i s’emocionés amb un conte seu ja es donaria per satisfeta. Finalment, ha resultat que no són una, sinó milers i milers.

La mare era una narradora excepcional. Des de ben petita llegia qualsevol cosa que li queia a les mans i escrivia històries per ajudar-se a ella mateixa a processar les experiències, bones i dolentes, que li va brindar la vida, una vida excepcional que ella va viure sempre molt a fons, molt intensament. Al seu anuari de l’institut, al peu d’una fotografia d’ella molt bonica, hi ha una citació, triada pels seus companys de classe: “Deixeu que us expliqui una història”. Tenia 16 anys.

Molts dels seus contes s’inspiren en veritats o en barreges d’episodis o històries que ella unia per intentar transmetre una sensació de veritat. Al final, era la història el que comptava. Tot plegat era sovint molt confús pels meus germans i per mi, quan érem petits, però suposo que això deu ser habitual en els fills dels grans artistes.

Algunes de les seves històries van ser escrites en qüestió d’hores; d’altres van trigar dècades. Era la dona més intel·ligent i divertida que he conegut i que coneixeré mai. Tot i que els seus contes es basaven sovint en fets reals, estan construïts delicadament i basats en una profunda comprensió del món, la literatura i la vocació narradora. Una de les alegries més grans de l’èxit del llibre és llegir i escoltar el que els altres interpreten i entenen de la seva literatura. Com que jo estava sempre tan a prop d’ella i de les seves històries, no he estat mai capaç d’agafar prou distància per apreciar de debò la seva escriptura. El seu estil s’assembla molt a com parlava, per tant, quan la llegeixo, sento la seva veu i tot es torna massa personal, sona com si m’estigués parlant directament a mi.

A més a més, el fet que no fos prou reconeguda quan era viva i que mai tinguéssim diners i que ella lluités per mantenir-nos i tirar la família endavant, i alhora mantenir el seu compromís amb l’escriptura, feia impossible per mi veure la seva feina com literatura. Només era la meva mare explicant històries.

Ara, a través dels ulls del món literari, quan llegim les ressenyes d’altres escriptors, crítics i acadèmics estem aprenent (els meus germans i jo) a apreciar-la des d’un altre punt de vista. Tenim l’oportunitat de veure-la com la veu el món: com una gran escriptora, una narradora excepcional. És un reconeixement enorme i ens omple d’orgull. Ella estaria molt contenta de saber que la gent la llegeix i l’estima a Catalunya i a Espanya, el fet que la seva empatia, el seu dolor i el seu sentit de l’humor travessin fronteres i barreres de llengua i que els seus personatges siguin estimats o odiats a través de cultures diu molt sobre la profunditat de les seves habilitats i el poder de les seves històries.

Res més. Estem molt i molt contents de l’afecte que estem rebent dels lectors espanyols i catalans i estem profundament agraïts pel premi dels Llibreters atorgat a la nostra mare. Malgrat l’escriptura i la beguda, va ser una mare fantàstica que va fer tot el que va poder per tirar endavant quatre fills tota sola sense deixar mai d’escriure les seves històries.

David Berlin, 20 de juny de 2016.

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *