11 de Abril de 2017

TOT ALLÒ QUE ENS PASSA ABANS NO TROBEM EL NOSTRE LLOC: ressenya d’un lector.

Llegir O’Farrell és una gran experiència. Ens atrapa d’una manera excepcional i ens fa replantejar-nos com resoldre el nostre passat.

lectors maggie ressenyes

En Daniel Sullivan i la Claudette Wells viuen en una casa aïllada en el camp irlandès amb els seus dos fills petits, la Marithé i en Calvin. Amb aquesta informació s’inicia Aquest deu ser el lloc, l’última novel·la de Maggie O’Farrell traduïda al català. Confesso, d’entrada, que és la meva primera incursió en el món d’aquesta autora i ha estat, de bon grat, una autèntica sorpresa, una meravellosa experiència.

Ja en el primer capítol, el qual funciona com un desencadenant amb prou força per arrossegar-nos tota la lectura, és el mateix Daniel qui ens explica el seu lligam amb un passat el qual no ha sabut deixar enrere. En el trajecte que el porta en cotxe (compte amb el nombre de tanques que cal obrir per tal que arribin a la carretera principal) sent una veu a la ràdio que se l’enduu cap al record d’una dona, la Nicola Janks, que el va marcar en la seva joventut.

La narració comença en aquest trajecte de casa a l’aeroport on en Daniel prendrà un avió cap als Estats Units per participar d’una festa familiar en honor al seu pare, amb qui no hi ha tingut mai una bona relació. Si ens pensem que la història rondarà al voltant d’aquest tema i de la mort de la seva mare, ens equivoquem completament. Perquè si bé és aquí on l’autora ens porta d’inici, el viatge que ens prepara és molt més intens del que esperem.

En Daniel aprofitarà haver sortit de l’aïllament irlandès per recuperar tres lloses que porta damunt les espatlles. L’una, contada excepcionalment per la seva filla, és la trobada amb els seus dos fills adolescents del seu primer matrimoni, en Niall i la Phoebe, als quals no ha pogut veure en molts anys. La segona, ja de tornada a casa, és trobar-se amb un antic amic a través del qual sabrà la veritat sobre la mort de la Nicola Janks, la dona de la seva vida. La tercera, la seva recaiguda als inferns en forma d’addiccions en el moment en què la presència de tot aquest engranatge del passat es posa en funcionament.

A través de la visió de les persones properes a en Daniel i a la Claudette -i també a la seva pròpia- assistim a un encadenat de capítols en els quals cada un dels personatges fa avançar la informació i l’acció d’una manera desbordant, que t’atrapa, que et deixa formar part de la història, que et té assegut contemplant el moviment passat i present com si ens parlessin a cau d’orella. Perquè no només coneixem en Daniel i les seves cabòries, sinó també la seva relació amb la Claudette, una actriu famosa del cinema que va decidir fugir, juntament amb el seu fill Ari, de la vida que portava fins aquell moment i allunyar-se de focus i xafarderies per sempre.

Aquest desencaixament que pateixen en el moment en què en Daniel fa una immersió en el seu passat i que contrasta amb la fugida de la Claudette del seu món antic, està relatat des de les experiències més quotidianes. Ens parla sobre l’amor, la família, els fills, la mort, el dol, les addiccions, el passat no resolt i ho fa d’una manera detallada, que ratlla la minuciositat, però que en cap moment es fa feixuga la descripció de cada escena o de cada pensament. L’autora no ens explica res sinó que ens mostra amb les accions i els diàlegs un seguit de personatges i de temes que ens fan vibrar a cada pàgina.

Amb una acurada traducció d’en Marc Rubió, la versió catalana de L’Altra Editorial, no ens deixa de sorprendre per la capacitat d’endinsar-nos en una família diversa, un entramat de fills i fillastres, de decepcions i d’afecte, que se’ns fa entranyable des del primer instant i ens ofereix una càrrega emocional en els capítols finals.

L’encert de publicar Maggie O’Farrell obre el camí per a reeditar les seves anteriors novel·les.

Josep Maria Tortajada

 

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *