• els-nois-toni-sala
  • Valora aquest llibre

  • PVP: 16 €
  • Data de publicació: 12 de febrer 2014
    Pàgines: 184
    ISBN: 987-84-942160-1-5
    Format: 14 x 21,3 cm
    Rústega amb solapes

Descarrega't la nota de premsa

Descarrega't la coberta en alta resolució

Compra'l a la xarxa

Disponible a aquestes llibreries:

Els nois

Toni Sala

4.3 8 valoracions 25 crítiques de premsa

«Ara tot semblava culpa de la crisi, però no era culpa de la crisi aquella exposició de prostitutes a les cunetes de la nacional, passades les obres de desdoblament aturades, passats els ponts a mig construir, amb els cartells de circ descolorits i els grafits que deien N-II CARRETERA DE LA VERGONYA, DESDOBLAMENT JA…»

Així comença la novel·la Els nois, que inaugura el catàleg de L’Altra Editorial.

La tardor del 2015, l’editorial nord-americana Two Lines Press l’ha publicat en anglès amb traducció de Mara Faye Lethem: The Boys.

La premsa ha dit

Ressenyes dels nostres lectors

Click here to submit your review.

Envia la teva ressenya
* Camp requerit

Els nois

per Llibreria l'Espolsada

Fa dies que dono voltes a com ressenyar la novel·la d'en Toni Sala. No us passa que a vegades una cosa us agrada molt i no trobeu les paraules per descriure-la? Jo estic en aquest punt, no em pregunteu per què però mentre busco la manera no em deixa de rondar pel cap una frase de la novel·la Olive Kitteridge: "L'Olive sap del cert que la solitud pot arribar a matar la gent; la solitud et pot fer decandir i morir de mil maneres. Al parer de l'Olive, la vida depèn d'allò que ella anomena "sotragades" i "sotraguets".
Penso que Els nois té molt d'aquest esperit de sotragades i sotraguets, els de l'Olive passaven a Maine i els d'en Toni Sala a la Selva, tan lluny i tan a prop, però en definitiva són els mateixos.

La novel·la comença amb el trajecte en cotxe que l'Ernest, un treballador de la banca, fa cada dia per arribar a la sucursal a Vidreres. Per la nacional-II hi troba les noies "potser les mateixes que de nit treballaven als clubs", que no deixen de recordar-li les seves filles, la pell se li posa de gallina només de pensar-hi. Mentre el campanar toca les vuit, l'hora d'obrir l'oficina, el company llegeix i comenta el diari, dos germans del poble d'una vintena d'anys han mort en un accident de trànsit, sotragada.

"S'havia passat el matí amb la mort dels dos germans al cap, i ara estava cansat. S'entra al món adult per la porta de la mort, per l'assumpció dels misteris, dels més senzills i fantàstics, la vida i la mort. Ser adult és acceptar la mort, acollir-la a dintre com un càncer, morir-se."

En Miqui ha de descarregar unes bales de palla però no troba ningú al poble, tothom és a l'enterrament. En Miqui fa de transportista d'allò que calgui, és el que toca en època de vaques magres. Viu amb un pare amb demència, qui sap si accelerada per les preferents que li han fos els estalvis. Es passa el dia dalt del camió amunt i avall per la carretera, sembla viure al límit de l'accelerador, res ja no té importància quan el paisatge que t'acompanya són "urbanitzacions enmig del bosc que s'omplien de vegetació com ciutats prehistòriques."

La Iona de Can Bou estudia veterinària a Barcelona, té pensat anar de vacances amb en Jaume (un dels joves accidentats) a l'Índia, divendres havien comprat els bitllets. Dissabte ja no hi és, és mort.
"Cada mort li havia dit: estàs morta i per això has de viure. Has de viure perquè estàs morta. Si no estiguessis morta, no tindria sentit que visquessis. Però estàs morta i per tant has de viure la vida i no viure la mort. Si estiguessis viva hauries de viure la mort. Per això estàs morta: viu la vida. Però la Iona encara es mantenia en la negació, en l'espera de l'arribada de l'autèntica mort."

En Nil, el fill pròdig que torna a la terra, ha fet d'artista a ciutat però sent que la terra el reclama, o potser el no saber on caure mort. Acceptar el fracàs és difícil. "La vida d'artista era com la casa de miralls d'un parc d'atraccions, cadascú s'amagava a darrere del seu mirall deformant. No va ser capaç de donar-se per vençut i tornar a Vidreres, però es veia reflectit en el fracàs dels altres."

I així, amb aquests quatre personatge com a eixos vertebradors que en un punt es giren es miren i fan encaixar les peces del trencaclosques, Toni Sala basteix una gran novel·la. Una mort tràgica explicada i viscuda per quatre persones diferents. Quan la vaig acabar vaig dir que volia fer un crit del que m'havia agradat. I en Toni em va dir que era un gran elogi. Escric i sento que vull tornar a cridar ben fort.
Aquests dies he llegit que en Toni és difícil de llegir, que té una narrativa obscura... A mi no m'ha costat gens de llegir, potser el que és difícil de pair és el que ens diu. El seu llibre és com un mirall que evidencia la falsa moral en què estem immersos, la maldat per la maldat, l'egoisme, la cobdícia i potser és aquest reflex el que no ens agrada. I tanmateix, a mi em sembla que mentre hi hagi escriptors com ell, encara hi ha esperança.

Publicat per l'Altra editorial

La vida després dels nois

per Toni (Blog del Cal)

Toni Sala ha construït ‘Els nois’ al voltant de la mort en accident de trànsit de dos germans molt joves, d’una vintena d’anys. La desaparició dels dos xicons afecta quatre personatges ben diferents que, d’entrada, no tenen relació, però que, a poc a poc, aniran entrellaçant les seues vides. Dos d’aquests personatges —l’Ernest i la Iona— podríem ser qualsevol de nosaltres, gent que camina pel carrer. En canvi, Miqui, el transportista, i Nil, l’artista sinistre, habiten a la zona d’ombra i, de vegades, és desassossegant conèixer-los a fons.

Però anem a pams. En primer lloc hi ha l’Ernest. És un empleat de banca de vida molt rutinària que treballa a Vidreres, el lloc dels fets, un petit poble d’interior, però no hi viu. És casat, té fills i ha assolit la maduresa i la buidor vital. No té una gran relació amb el company de feina i està cansat de la seua vida previsible.

El Miqui, per contra, ha ultrapassat la trentena. Se sent jove, vigorós i atractiu. Està obsessionat amb el sexe i dedica una bona part del seu temps i dels seus diners a les dones. La resta és molt secundari per a ell, i això fa que la seua vida siga molt desordenada. Son pare és gran i dependent. El Miqui el manté en l’oblit d’un racó de la casa i l’atén de tant en tant. A vegades es comporta de manera violenta i sembla incapaç de controlar la seua còlera.

En tercer lloc hi ha la Iona. Era la nòvia d’un dels xicons morts en l’accident. És una noia corrent; estudia Veterinària a la universitat i ha decidit ocupar-se de les terres dels seus pares quan acabe la carrera. Adora els animals i, per damunt de tot, intenta assimilar el dolor per la mort del seu estimat.

Nil és un artista fracassat. És també molt jove i sembla, sovint, no tenir sentiments. Va abandonar la carrera de Belles arts després del primer curs. Va emprendre altres estudis artístics, però també els deixà. No sap què vol i a la fi decideix, fruit de la crisi, el retorn a la terra, com la Iona; però és un tipus indolent: sos pares subvencionen la seua vida inútil i extravagant.

De l’encreuament de les quatre vides, sorgirà el conflicte de la novel•la, que sols s’esclarirà en les últimes pàgines. Per aconseguir-ho, l’autor maneja bé la mica de suspens que accelera el tram final del relat.

L’obra destaca pel gran treball psicològic. Toni Sala ens capbussa profundament ens els pensaments d’aquest quartet de personatges i dibuixa amb perícia totes les personalitats, especialment la d’Iona. Utilitza molt el monòleg interior i això dóna densitat al text i ens exigeix atenció. Els pensaments semblen fluir sols, a raig, com diu l’autor que va escriure el llibre. I, tanmateix, és una novel·la molt acurada, escrita amb delicadesa. Un volum ben interessant, amb pinzellades de la realitat més viva, com ara la profusió d’estelades pel país, la presència immigrant o la visibilitat de la prostitució.

Els nois

per Albert

A vegades difícil d'entendre i atapeït de paraules, però val la pena llegir-lo.

per Victor Garcia

Feia temps, crec que des de Donald Ray Pollock, que cap inici de novel•la m’havia atrapat tant. Les primeres pàgines de Els nois són absolutament enlluernadores. Ritme, precisió i un mirada lúcida i implacable sobre la mesquinesa d’una realitat i d’uns personatges que ens acaben deixant en evidència. Un llibre cru, profund, ben travat, amb reflexions lúcides i algunes imatges que recorden molt i molt el millor Lobo Antunes. Només em grinyolen algunes transicions del fil narratiu a les reflexions a raig d'algun dels personatges. Els nois té també un final pletòric, amb un darrer capítol que ens va descobrint pàgina a pàgina un personatge cada cop més aterridor. Tanco el llibre amb la sensació d’haver descobert un autor excepcional, un dels grans, i d’haver trobat una editorial a la que seguir amb atenció.

Els nois

per Viu i llegeix

Si em pregunten de què va 'Els nois" de Toni Sala em costarà de respondre. Va de desconcert, va de desempar, va dels equilibris precaris que regnen les nostres vides. És una ona expansiva a partir de la mort de dos germans joves, una mort inútil a la carretera. Els nois són l'excusa, la mort és un fil conductor que uneix a quatre personatges aparentment desconnectats. L'Ernest, un empleat de banca de mitjana edat, transgredeix el seu dia a dia monòton per anar de putes. En Miqui, conductor de camió, viu descol·locat i emprenyat, la seva generació arriba tard a tot arreu. La Iona, la xicota d'un dels morts, queda desemparada, però no per la mort, que també, sinó per un estrany sentiment de no pertànyer enlloc però a la vegada se sent totalment lligada a la seva terra, la que acull els ossos de tots els gossos morts de la família. I en Nil, un jove que juga a ser transgressor abans de decidir que acabarà fent el que han fet tots els homes de la família des de generacions enllà: treballar la terra i veure sortir el sol cada dia.

Tots tenim una mica d'Ernest, una bocinet de Miqui, un polsim de Iona, un pensament de Nil i la mort que ens va planant per sobre, amb un brunzit constant que ens recorda que tard o d'hora ens passarà a veure. I mentre això no passi, que puguem seguir gaudint de la prosa de Toni Sala, fluïda i punyent i que no deixa indemne.

Els nois

per Isabel López Moreno

Malgrat la lleugeresa d'aquest llibre, ‘Els nois’ no és pas un llibre lleuger. Si bé breu quant a volum i extensió, el seu contingut es presenta complex i profund. La proposta de l'autor es de fer-nos reflexionar, filosofar amb nosaltres mateixos.

A partir d'un punt de partida tan real i colpidor com la mort, ens presenta a 4 personatges relacionats entre si indirectament per la mort que centra el relat, i ens obligarà a mirar-nos al mirall de nosaltres mateixos per preguntar-nos qui som, què som.

Un llibre no apte per a lectors novells.

Els nois

per Carme (Quadern de mots)

La novel·la arranca amb la mort sempre cruel, devastadora i absurda de dos germans molt joves en un tràgic accident a la carretera. Aquest és el punt de partida, el que li serveix a en Toni Sala per parlar-nos de la mort. Un llibre on hi trobem trossets molt durs, intensos i bons i que guanya just en el moment d'acabar-la, que és quan el lector ha pogut copsar tot el conjunt. Cal però, un petit moment per assimilar-la, parlar de la mort gairebé sempre resulta dur i un pèl incòmode. En la novel·la hi trobem la mort com a accident, com a fruit de l'atzar, com a dolor, com a maldat, com a sortida, la mort com a escenificació, com a descans o fins i tot com a joc però també la mort dels vius, la mort dels no morts.

Com ja m'havia passat en algunes de les novel·les de l'autor hi ha moments en les narracions d'en Toni Sala que em sento una mica perduda, no sé massa bé cap on ens vol portar la història, i em cal una certa predisposició i rigor per seguir. La lectura queda compensada amb la intensitat de la resta, en aquest cas, la lúcida visió de la Iona, la novia del germà gran mort en l'accident.

El llibre està dividit en quatre capítols, protagonitzats per quatre personatges diferents; l'Ernest el treballador de la banca de Vidreres, en Miqui el camioner de Sils, la Iona la novia del germà gran mort a l'accident i finalment en Nil l'artista friki que no sap què vol. Quatre visions molt diferents per parlar-nos de l’accident i de la mort en un escenari molt concret i en un temps molt actual, on la crisi, les estelades, la precarietat laboral, les hipoteques, l’herència a pagès o la prostitució a les carreteres, formen part, també, de la història.

Una novel·la que comença amb la duresa descriptiva del que és un enterrament en un poble. Un poble, com tants d'altres, que enterra els seus morts en públic, en una mena de festa tràgica on tots són actors. I aquí és on trobem la facilitat plàstica d'en Sala, en un dels aspectes que més m’agrada de la seva escriptura, alhora que l'acompanya amb una mena de "plasticitat" emocional tot explicant-nos el que viuen i senten els personatges des de dins. Mentre que d'una manera molt subtil, com si fos de passada, ens va esquitxant, deixant prova, dels elements que fan de la nostre societat, una societat de dubtosa moralitat. I tot plegat en una narració dura i reflexiva.

I et fa pensar, i reflexiones sobre la fragilitat en la que vivim, que no és poc. Avui som vius, però per una broma, un accident o simplement per estar en un lloc i en un moment determinat ens arriba la mort sense avisar i sense poder fer res per evitar-ho. I després, la tragèdia continua, perquè darrera d'un mort hi ha els vius que l'acompanyen.

Com diu en Toni Sala en una entrevista que li fa en Jordi Nopca "Em sembla que he acabat fent un llibre que va força sobre la identitat -més enllà de la nacional- i sobre de quina manera la mort marca els límits de la nostra personalitat. Per això el sotrac que viu cada personatge el fa confrontar-se amb la seva persona.” , cert, i això ens pot fer més forts o més dèbils, com passa en ‘Els nois’.

No es tracta d'una novel·la fàcil però això no vol dir que sigui complexa, simplement no és d'aquells tipus de llibre que com s'acostuma a dir, es llegeixen sols. Cal estar atent i llegir més enllà de la narració, i gaudir del que com a lectors en agradi.

Els nois

per Sergi Purcet

Més que una novel·la, una reflexió profunda sobre la vida i l'existència arran d'un desafortunat accident en el que moren dos joves germans. La mort estarà present en tot moment i afectarà els personatges que han patit de prop la desgràcia. Des de la perspectiva de quatre d'ells anirem desgranant una història que té més relacions i interconnexions de les que semblava, i on tot té un perquè i una raó de ser. No és una lectura fàcil, és una història complicada que ens endinsa molt en la personalitat dels protagonistes, es llegeix a poc a poc i pensant molt, molt descriptiva. Sens dubte, a qui agradi sentir-se identificat amb la humanitat dels personatges no quedarà decebut.

l' altra editorial , USA 4.3 5.0 8 8 Fa dies que dono voltes a com ressenyar la novel·la d'en Toni Sala. No us passa que a vegades una cosa us agrada molt i no trobeu les paraules per descriure-la? Jo estic en aquest Seguir llegint