• –He començat a escriure una història del món –diu la Claudia. La infermera atura les mans uns instants i abaixa la mirada cap a aquesta dona vella, aquesta dona vella i malalta.

  • És de nit i la consciència, que fa de minyona, encén un llumenet i feineja fins que s’apaga.

  • Detesto aquesta olor, i mentre sortim de l’escola en silenci absolut, el cor se m’omple amb el caos de fúria, pena i compassió que la mare em despertarà per sempre més, per la resta de la meva vida.

  • I per què viuen, si no és per estirar-se a l’aigua i dixar que la corrent los porte?

  • Em van explicar, per ajudar-me, dues històries sobre nadons que havien acabat com passats per la trituradora.

  • Tota la vida té el seu punt crucial, el seu eix, el seu epicentre, del qual tot emana i al qual tot torna.

Notícies

Agenda