L'Altra Editorial

"Anoche decía la Radio Nacional que el discurso de Franco es un modelo de equilibrio, pero más bien es un intento de equilibrismo y mistificación. Prefirió hablar del mundo y de sus problemas, ofreciendo incluso soluciones displicentes. En España, para él, todo marcha bien, aparte de grupitos de fanáticos. El inmovilismo que le achacan a su régimen es una pura invención demagógica de sus enemigos y las estructuras serán modificadas a medida que sea necesario. La realidad es que sigue el inmovilismo, que se va conjugando la libertad con la autoridad, con el desarrollo, etc., pero más bien es el ejercicio de la tiranía".

"Totes les vides comencen amb una dona, o sigui que la meva també, una dona pèl-roja que entra en una habitació i porta un conjunt de fil, l’ha tret de l’armari per a l’ocasió, se l’ha com- prat a la parada de Porta Portese, la parada bona, la de la roba de marca rebaixada, no de la barata, de poques lires, sinó la que hi ha sota el cartell que diu: diferents preus".

"Havia volgut escriure un llibre sobre la llibertat. Havia volgut escriure’l com a mínim des que el tema va aparèixer com un rerefons inesperat en un llibre meu sobre l’art i la crueltat. Pre- tenia escriure sobre la crueltat i em vaig trobar, per sorpresa meva, que la llibertat apareixia entre les esquerdes, llum i aire a la cel·la resclosida de la crueltat. Quan no vaig poder més de la crueltat vaig tirar immediatament cap a la llibertat".

"Cavalca sola, bosc enllà. Amb disset anys, sota el plugim fred de març, la Maria, que ve de França".

"La mort sempre és la mateixa, però cada home mor a la seva manera".

"Fa anys que m’oblido de les coses, com a mínim des dels trenta. Ho sé perquè en aquell moment vaig escriure so- bre el tema. En tinc proves. No recordo amb exactitud on ho vaig escriure, esclar, ni quan, però segurament seria capaç de trobar-ho si calgués".

"Per primer cop en molt de temps, l’Andreas Hymer plora. L’avió s’enlaira entre turons recremats. Els arbres, com estaques ennegrides, gairebé sense branques, aguanten un tendal de boira que amaga la ciutat assetjada".

"En Mike s’enlaira cap a Osaka, però la seva mare se’n ve a Houston. Són poques setmanes, diu ell. O un parell de mesos, potser, diu. Però hi haig d’anar. La primera cosa que penso és: merda. La segona és que no tenim diners per fer això."

"Anit l’Aparició va tornar. Les ales cansades, brutes de fang i rels. Carn de vas. Va tornar i et va tornar a parlar."

"Si tu ets el diable, jo no soc qui explica aquesta història. No soc Fora-al-Cobert. Aquest és el nom que ella em va posar sense saber-ho. Ella és Ida Richilieu, i més endavant, després de l’accident al Pas del Diable, li dirien Ida Cama-de-Fusta."

"El 1997 vaig posar en escena, a Tòquio, Chushingura, l’ò- pera del compositor Shigeaki Saegusa, que amb motiu de l’estrena mundial m’havia demanat diverses vegades que me n’ocupés. Chushingura és la més japonesa de to- tes les històries japoneses. Va d’un senyor feudal que, després d’haver estat provocat i insultat durant una ceri- mònia, desembeina l’espasa."

"Has de parar, va dir ella. Parar de què, va dir ell, si no estem fent res. Ella volia cor- regir-lo. No hi havia cap nosaltres. Hi havia el subjecte ell i l’objecte ella, però de cop ell va dir-li escolta, no cal que et posis així per tan poca cosa."

"Anoche decía la Radio Nacional que el discurso de Franco es un modelo de equilibrio, pero más bien es un intento de equilibrismo y mistificación. Prefirió hablar del mundo y de sus problemas, ofreciendo incluso soluciones displicentes. En España, para él, todo marcha bien, aparte de grupitos de fanáticos. El inmovilismo que le achacan a su régimen es una pura invención demagógica de sus enemigos y las estructuras serán modificadas a medida que sea necesario. La realidad es que sigue el inmovilismo, que se va conjugando la libertad con la autoridad, con el desarrollo, etc., pero más bien es el ejercicio de la tiranía".

"Totes les vides comencen amb una dona, o sigui que la meva també, una dona pèl-roja que entra en una habitació i porta un conjunt de fil, l’ha tret de l’armari per a l’ocasió, se l’ha com- prat a la parada de Porta Portese, la parada bona, la de la roba de marca rebaixada, no de la barata, de poques lires, sinó la que hi ha sota el cartell que diu: diferents preus".

"Havia volgut escriure un llibre sobre la llibertat. Havia volgut escriure’l com a mínim des que el tema va aparèixer com un rerefons inesperat en un llibre meu sobre l’art i la crueltat. Pre- tenia escriure sobre la crueltat i em vaig trobar, per sorpresa meva, que la llibertat apareixia entre les esquerdes, llum i aire a la cel·la resclosida de la crueltat. Quan no vaig poder més de la crueltat vaig tirar immediatament cap a la llibertat".

"Cavalca sola, bosc enllà. Amb disset anys, sota el plugim fred de març, la Maria, que ve de França".

"La mort sempre és la mateixa, però cada home mor a la seva manera".

"Fa anys que m’oblido de les coses, com a mínim des dels trenta. Ho sé perquè en aquell moment vaig escriure so- bre el tema. En tinc proves. No recordo amb exactitud on ho vaig escriure, esclar, ni quan, però segurament seria capaç de trobar-ho si calgués".

"Anoche decía la Radio Nacional que el discurso de Franco es un modelo de equilibrio, pero más bien es un intento de equilibrismo y mistificación. Prefirió hablar del mundo y de sus problemas, ofreciendo incluso soluciones displicentes. En España, para él, todo marcha bien, aparte de grupitos de fanáticos. El inmovilismo que le achacan a su régimen es una pura invención demagógica de sus enemigos y las estructuras serán modificadas a medida que sea necesario. La realidad es que sigue el inmovilismo, que se va conjugando la libertad con la autoridad, con el desarrollo, etc., pero más bien es el ejercicio de la tiranía".

"Totes les vides comencen amb una dona, o sigui que la meva també, una dona pèl-roja que entra en una habitació i porta un conjunt de fil, l’ha tret de l’armari per a l’ocasió, se l’ha com- prat a la parada de Porta Portese, la parada bona, la de la roba de marca rebaixada, no de la barata, de poques lires, sinó la que hi ha sota el cartell que diu: diferents preus".

"Havia volgut escriure un llibre sobre la llibertat. Havia volgut escriure’l com a mínim des que el tema va aparèixer com un rerefons inesperat en un llibre meu sobre l’art i la crueltat. Pre- tenia escriure sobre la crueltat i em vaig trobar, per sorpresa meva, que la llibertat apareixia entre les esquerdes, llum i aire a la cel·la resclosida de la crueltat. Quan no vaig poder més de la crueltat vaig tirar immediatament cap a la llibertat".

"Cavalca sola, bosc enllà. Amb disset anys, sota el plugim fred de març, la Maria, que ve de França".