L'Altra Editorial

"Tot va començar amb unes cartes. De l’inventor dels cal·ligrames a una senyoreta de qui estava molt encaterinat. No es deia Apollinaire, evidentment, sinó Wilhelm Albert Włodzimierz Apolinary Kostrowicki, però aquest nom li devia semblar massa impronunciable quan va arribar a França, així que diguem que el va adaptar."

"El ducto Straus diu que auria dascriura las cosas que penso i recordo i tot allo que em pasi a parti dara."

"La Sandra es lleva tard i pensa vaya mierda, otra vez. D’on li ve? La seva germana de sempre que es lleva a la primera. La mare ho diu, ¿cómo pueden ser tan distintas si las he criado igual?"

"Un matí de mitjans de setembre la mare em va trucar per dir-me que al cap d'uns dies començarien les obres del sostre de casa nostra. I em va dir això exactament: nostra."

"Comencem amb dues noies en un ball. Són en un cantó de la sala. L’una, asseguda en una cadira, obre i tanca un carnet de ball amb dits enguantats. L’altra, dreta al seu costat, contempla el desplegament del ball: els moviments circulars de les parelles, les mans agafades, el tamborineig de les sabates, les giragonses de les faldilles, els desnivells del terra."

"Una base militar en temps de pau és un lloc avorrit. Hi passen coses, però són les mateixes coses que passen una vegada i una altra."

"La meva mare i el meu pare es van conèixer el dia que ell va intentar llançar-se des del pont Sisto, al Trastevere. Era un bon lloc per caure: tot i que nedava molt bé, l’impacte amb l’aigua l’hauria paralitzat i el Tíber en aquells temps ja era verd i tòxic."

"Quan el trobem, ja fa hores que jeu en un bassal enmig de la seva pròpia merda."

"Tot va començar amb unes cartes. De l’inventor dels cal·ligrames a una senyoreta de qui estava molt encaterinat. No es deia Apollinaire, evidentment, sinó Wilhelm Albert Włodzimierz Apolinary Kostrowicki, però aquest nom li devia semblar massa impronunciable quan va arribar a França, així que diguem que el va adaptar."

"El ducto Straus diu que auria dascriura las cosas que penso i recordo i tot allo que em pasi a parti dara."

"La Sandra es lleva tard i pensa vaya mierda, otra vez. D’on li ve? La seva germana de sempre que es lleva a la primera. La mare ho diu, ¿cómo pueden ser tan distintas si las he criado igual?"

"Un matí de mitjans de setembre la mare em va trucar per dir-me que al cap d'uns dies començarien les obres del sostre de casa nostra. I em va dir això exactament: nostra."

"Comencem amb dues noies en un ball. Són en un cantó de la sala. L’una, asseguda en una cadira, obre i tanca un carnet de ball amb dits enguantats. L’altra, dreta al seu costat, contempla el desplegament del ball: els moviments circulars de les parelles, les mans agafades, el tamborineig de les sabates, les giragonses de les faldilles, els desnivells del terra."

"Una base militar en temps de pau és un lloc avorrit. Hi passen coses, però són les mateixes coses que passen una vegada i una altra."

"Tot va començar amb unes cartes. De l’inventor dels cal·ligrames a una senyoreta de qui estava molt encaterinat. No es deia Apollinaire, evidentment, sinó Wilhelm Albert Włodzimierz Apolinary Kostrowicki, però aquest nom li devia semblar massa impronunciable quan va arribar a França, així que diguem que el va adaptar."

"El ducto Straus diu que auria dascriura las cosas que penso i recordo i tot allo que em pasi a parti dara."

"La Sandra es lleva tard i pensa vaya mierda, otra vez. D’on li ve? La seva germana de sempre que es lleva a la primera. La mare ho diu, ¿cómo pueden ser tan distintas si las he criado igual?"

"Un matí de mitjans de setembre la mare em va trucar per dir-me que al cap d'uns dies començarien les obres del sostre de casa nostra. I em va dir això exactament: nostra."