L'amor de la meva vida de moment, Pep Puig
  • Valora aquest llibre

  • PVP: 16,95 €
  • Data de publicació: 2 de setembre 2015
    Pàgines: 232
    ISBN: 978-84-943481-3-6
    Format: 14 x 21,3 cm
    Rústega amb solapes

Descarrega't la nota de premsa

Descarrega't la coberta en alta resolució

Compra'l a la xarxa

Disponible a aquestes llibreries:

L’amor de la meva vida de moment

Pep Puig

5 3 valoracions 15 crítiques de premsa

En el relat central d’aquest recull, un home de quaranta anys recorda el viatge que va fer durant una escapada del servei militar per anar a buscar la nena de qui s’havia enamorat perdudament quan només tenia deu anys. ¿Qui va ser realment aquella nena, si amb prou feines van compartir una partida de dames una tarda d’estiu? ¿Per què aquesta necessitat d’anar-la a buscar als vint anys, o de recordar-ho ara que ja en té quaranta? ¿Quant dura en realitat l’amor de la nostra vida? ¿Quants amors de la nostra vida podríem recordar si els poguéssim comptar amb els dits d’una mà? ¿I a quants ens atreviríem a anar a buscar? Amb un humor entre lúdic i irreverent i una prosa viva i plena de matisos, Pep Puig basteix un llibre sorprenent que explora el final de la innocència infantil, aquella frontera entre la infantesa i l’edat adulta, i que va tant a favor de l’amor com en contra.

«En Pep Puig escriu sobre una de les edats difícils de l’home sense ser generacional; la nostàlgia no el porta a la memòria sinó al mite; la seva irreverència no és la de l’adolescent que rebenta gratuït per amidar-se amb el món ni l’amargor del madur que lamenta el que ni ha viscut ni viurà. En Pep Puig és i escriu des d’allò que tots voldríem ser: des de la trempera d’un marrec amb la saviesa d’un vell» —JORDI LARA

La premsa ha dit

Ressenyes dels nostres lectors

Click here to submit your review.

Envia la teva ressenya
* Camp requerit

L'amor de la meva vida de moment

per Enric Bassegoda

L’amor de la meva vida de moment és un recull de set relats entre els quals hi ha el que dóna el títol al conjunt i que és molt més llarg que la resta, és pot considerar una novel·la breu. En els quatre primers relats, la línia temàtica que hi predomina és la que descriu l’entrada a l’edat adulta del protagonista, deixa la innocència i la ingenuïtat de la infantesa per les passions pròpies dels adolescents i dels adults i, evidentment, l’amor hi té un paper destacat, sobretot l’amor secret poc o gens correspost.

Alguns d’aquest moments, però, són simples esdeveniments quotidians, d’altres, no, són més transcendents i marquen la presa de consciència del protagonista. El relat que dóna títol al conjunt se situa després d’aquesta primera part, com una xarnera, ja que combina el pas de la infància a la joventut, l’etapa de la mili i la situació del protagonista en el moment adult. Les dues narracions que queden, se centren més en l’adulteri d’uns matrimonis monòtons, situats tots entre la trentena i la quarantena.

El paper del protagonista també és un element a tenir en compte en cada un dels relats, ja que es juga amb el fet que és el mateix autor, té, com a mínim, el seu mateix nom o un d’equivalent (Josep, Pep, Pepe…). Lligat al nom del protagonista-narrador, també hi ha l’ambientació, que és bàsicament a dos llocs, Terrassa, el lloc de naixença de l’autor, i un poble indeterminat del Camp de Tarragona, on actualment resideix

Cal afegir-hi encara notes biogràfiques, com el servei militar que va fer a Osca. Aquests recursos donen gran versemblança al relat de manera individualitzada, però llegit en conjunt el lector s’adona del joc que proposa l’autor i desperta un somriure per veure qui és més murri dels dos, un que vol jugar i l’altre que li descobreix el joc.

Els quatre primers relats, doncs, són protagonitzats per un nen que obre els ulls a l’edat adulta, amb uns personatges que apareixen a les seva vida i que no són el que aparentment volen semblar, és el cas de Mon Oncle i Tiet-Pare, on la figura de l’oncle serà sempre l’antagonista d’un altre personatge i que causarà un fort trasbals al nen protagonista:

Per contra, Clara Bou i Pluja, parlen de situacions que es poden descriure com a quotidianes, sobretot Pluja, amb la visita d’una família d’amics al seu pis i la discussió que protagonitzen, després d’una confessió al protagonista. Clara Bou, al seu torn, és un relat que parteix del mateix argument que la novel·la La vida sense Sara Amat. En aquest cas es pot veure com la desaparició de la nena trasbalsa molt poc al protagonista, que sembla que continua amb la seva vida sense obstacles.

El relat central, la nouvelle, és sense cap dubte el millor del recull. Una història en tres temps, la infantesa dels estius al Mallol, a casa d’una família d’amics, on coneix el primer amor de la seva vida, l’Ester Bassols Busquets, però que serà simplement això, un amor platònic. Anys més tard, quan estigui fent el servei militar a Osca la voldrà recuperar i aprofitarà un permís per anar a Olot i buscar-la pels carrers. Allà comptarà amb l’ajuda de la Sílvia Astals Jové, que l’ajudarà a buscar mentre tenen una apassionada relació de joventut, fins que descobrirà el destí de l’Ester. I tot això ho recorda vint anys després que passés i el que fa és que el lector, com el mateix protagonista, es pregunti qui va ser realment l’amor de la seva vida de moment, si una o l’altra, amb una reflexió sobre el pas del temps tan encertada com punyent:

Els dos relats que queden no tenen el grau de subtilesa que els anteriors. El protagonista ja és un home adult, entre els trenta i quaranta, que viu una situació d’adulteri. En el primer des dos, Secrets d’un matrimoni, és ell que sospita que la seva dona té una relació extramatrimonial i això el fa tornar paranoic, fins al punt que du a terme uns actes poc ortodoxos. Mentre que a Dúgol, el protagonista és l’altre, l’amant d’una dona casada ni més ni menys que amb el seu company de feina. El secret i el descobriment del secret seran la clau a l’hora de construir el desenllaç del relat.

Aquestes tres parts del llibre, com les tres edats del relat central, sembla que tinguin relació amb tres estacions de l’amor. La primera seria la il·lusió del que hi entra per primer cop, la segona, seria la realització d’aquest amor, mentre que la darrera seria el desengany de la monotonia. I sempre amb un narrador sincer, que ens ho diu tot, no ens amaga res i permet que coneguem aquests instants de la seva vida, sense cap vergonya. Talment com si hagués passat, com si el que ens estigués dient fos un retall de la seva vida, tal i com es vol fer creure a través de detalls com el nom del protagonista o el seu ofici d’escriptor, compartit amb molts dels protagonistes dels relats.

L'amor de la meva vida

per Toni blogdelcal

Fa uns quants mesos vaig llegir la ressenya de L’amor de la meva vida en el diari Ara, i em vaig guardar el nom de Pep Puig en un raconet entre la memòria i la desmemòria. Després, un dia em va tornar de colp i buscant-ne informació en Internet vaig trobar el primer conte del volum en el web de L’Altra Editorial. L’oferien com a tast. Em va corprendre aquesta història plena del sol dels estius de la infantesa. La narració enfronta brutalment el món dels xiquets amb el dels adults i, sobretot, la dualitat amor platònic / amor físic.

La temàtica es repeteix cap a la meitat del llibre en el conte “Tiet-Pare”: el xiquet, cap al final de la infància, descobreix les vastes zones d’ombra dels grans, els elements que amaguen tot el temps en el joc social, i, en especial, el sexe. També el conte “Pluja” examina un altre tema silenciat: la caducitat de l’amor entre els adults. Totes dues revelacions marcaran ben fondament el protagonista: de colp, el faran fora del paradís de la infantesa per sempre.

«Però aquell matís de l’amor –fet de xiscles i esgarips- em superava completament. Així doncs, ¿era això, en veritat, l’amor entre un home i una dona: fer-se mal d’aquella manera?» (p. 86 i 87)

«L’estiu sencer va quedar tenyit per aquest secret. Un tall profund a la meva vida.»
«Clara Bou» és una peça clau en l'obra de Puig, una obsessió. Recull la desaparició d’una preadolescent en un poblet, Ullastrell, mentre juga amb els amics a fet i amagar. És tan fonamental perquè és el germen de la novel·la La vida sense la Sara Amat i del conte llarg «L’amor de la meva vida de moment».

Així, «L’amor de la meva vida...» és la narració central del volum i la més extensa. Es tracta d'una història romàntica contada sense gens de romanticisme, amb el distanciament dels anys i de l'experiència. El narrador relata la seua recerca per Olot del seu amor d'infantesa deu anys després d'haver-la vista per última vegada. És una de les possibilitats de desenvolupament del conte «Clara Bou», un camí paral·lel a La vida sense la Sara Amat (la novel·la de Puig), però amb un bon grapat d’amargor i desencant. De fet, el títol complet ja és bastant descregut : «L’amor de la meva vida de moment i que es foti».

Un altre duet de relats que podríem agrupar per afinitat són “Secrets d’un matrimoni” i «Dúgol». Tots dos observen la infidelitat també de manera bastant irònica i, malgrat les situacions complicades, eviten en tot moment el dramatisme.

Puig narra en primera persona totes les trames, juga a l’autoficció, un territori en què es troba a gust, i així inclou elements que juraríem que són de la seua quotidianitat. Com quan parla de la seua dona en el conte «L’amor de la meva vida...», i diu: «A mi m’emprenya que tingui tants amics; a ella li fa ràbia que només sàpiga escriure històries d’amor. –¿Algun dia escriuràs alguna cosa que no sigui una història d’amor? –em va dir al cap de molta estona, quan creia que ja no hi pensava.» (p. 163)

I és que les històries d’amor o d’amors són el tema de tots els relats del recull i també de les novel·les de Pep Puig; tant de La vida sense la Sara Amat com de Les llàgrimes de la senyoreta Marta. Tot i que sovint és un amor desencantat, com el que retrata en la cita anterior. De fet, diu de manera reveladora un poc després: «Però no li va fer gràcia. Ja fa temps que no li faig gràcia, a la meva dona. Recordo que els primers dies reia gairebé abans d’haver fet l’acudit, amb una desinhibició que m’embriagava. Ara l’únic que fem és vigilar-nos mútuament.» (p.163)

Un altre dels temes clau de Puig és la preocupació pel pas del temps, que també observàvem en La vida sense... : «Els dies es queden. Els que passem som nosaltres», diu el narrador que ha llegit en una paret del casc antic d'Osca. I continua: «Ho vaig entendre l'endemà de la mort del meu germà, dotze anys més tard, quan em vaig llevar per anar a comprar el pa. No hi havia res diferent en aquell dia, excepte que el meu germà s'havia mort.» (p. 97-98)

Aquest narrador autoficcional adés és un xiquet, adés és un adult, cadascú amb el seu esguard, però potser, intuïm, el mateix personatge. Un narrador que usa sempre una prosa senzilla, transparent, que fa lliscar les pàgines. Un llibre intens, doncs, que guarda bones històries tant de sol com de pluja.

per Toni Ferron (Els Orfes del Senyor Boix)

Pep Puig es va donar a conèixer fa uns anys amb la seva primera novel·la "L'home que torna", però després, com si fos el protagonista d'algun dels seus relats, es retirà per ser i fer de pare.
I anà passant el temps ("No sé on coi s'han ficat els anys...") fins ara, que ens arriba aquest esplèndid recull de relats.
No n'hi cap de dolent perquè tots són bons. Fins i tot, els primers amb protagonista jove, relats d'iniciació en aquell moment decisiu en què comencem a fer-nos preguntes i potser no volem saber les respostes... O potser sí.

"De sobte em va entrar una mena de malenconia, un dolor que jo encara no sabia que era una profunda malenconia. I per uns segons em va fer l'efecte que a ella, per la manera que mirava les coses, d'alguna manera també li sabia greu..."

Tots els relats tenen força i són precisos amb les paraules exactes i sempre en primera persona. Sembla que tinguin un mateix protagonista en un poble prop de Tarragona.
Però llavors hi ha com una segona part amagada en els tres últims relats, que així, tot seguits, es fan bastant inovidables amb cada protagonista i narrador respectiu, ja adult, surfejant enmig de les turbulències de les emocions i els sentiments.
El relat que dóna nom a aquest recull funciona en diferents temps i llocs (la mili; una part molt divertida a Olot amb recerca de noia inclosa i el present del narrador) on es creua la història que va recordant el narrador amb certa melangia del seu primer amor en un petit poble de la Garrotxa.
"Secrets d'un matrimoni" és el narrador que creu que la seva dona l'està enganyant.
I "Dúgol" podria ser un thriller de misteri si tingués més pàgines (perquè es fa curt) amb un protagonista que passa a ser la punta d'un curiós triangle, també en paisatges propers a Tarragona.

Tots els relats tenen el to exacte que cadascun necessita. Encantadors, innocents i delicats en els primers. Més elèctrics i perillosos en els últims amb protagonistes que ja són grans, han crescut i han patit algun desengany.

"Els llibres, el cine, li havien ensenyat a mon oncle que la vida podia ser una altra cosa; però aquesta altra cosa era en els llibres, en el cine, no en la vida."

Aquest "Amor de la meva vida de moment" de Pep Puig, és tot un descobriment i voldríem poder seguir llegint més coses d'ell!!

l' altra editorial , USA 5.0 5.0 3 3 L’amor de la meva vida de moment és un recull de set relats entre els quals hi ha el que dóna el títol al conjunt i que és molt més llarg que la resta, és pot considerar un Seguir llegint