L’estrangera

Claudia Durastanti

Traducció de Martí Sales

Finalista del Premio Strega 2019

“De petita tenia una idea força precisa de com moriria: enverinament per kriptonita, fums tòxics provinents d’una central termonuclear i dejuni forçós per la clausura dins d’un búnquer contra els atacs químics dels russos. En les meves fantasies conspiratives, sempre era culpa dels russos: tenia cinc anys i era el 1989 a Nova York.”

Als sis anys Claudia Durastanti va emigrar a un poble petit del sud d’Itàlia provinent de Brooklyn. Filla de pares sords que van lluitar contra l’aïllament bastint una relació passional i conflictiva, i que van triar viure d’esquena a la discapacitat, Durastanti va tenir una infantesa convulsa i fràgil que la va dotar, en canvi, de la capacitat d’arrelar a qualsevol banda, com una planta tossuda. A cavall d’un llibre de memòries i un assaig personal, i amb la tensió i el ritme d’una novel·la, L’estrangera és el relat d’una educació sentimental magnètica i original que salta de les històries d’una família italoamericana al Brooklyn dels anys seixanta a la quasidistòpica realitat del Londres post-Brexit. Sense dramatismes, amb sentit de l’humor i intel·ligència literària, Durastanti hi explora la memòria i la vida viscuda, els viatges, la família i la sensació permanent de desubicació. L’estrangera parla de l’amor i de la família, de les diversitats físiques i de les diferències de classe, però és per sobre de tot una investigació sobre els diferents tipus de silencis —el silenci de la sordesa, el silenci de l’immigrant, el silenci d’una noia—  convertida en una declaració d’amor pel llenguatge.

“Un llibre potent, extraordinari, explosiu”, Il Messaggero

“Durastanti sorprèn per la intel·ligència d’antropòloga, per la riquesa del vocabulari i l’habilitat en la reconstrucció d’un temps, del propi temps”, Internazionale

Recomana L’estrangera de Claudia Durastanti

LA PREMSA HA DIT:

• Claudia Durastanti: «El meu avi li comprava ‘walkmans’ a la meva mare sorda», entrevista de Kiko Amat (El Periódico)

• Claudia Durastanti, l’estrangera, Jordi Julián (Núvol)

• “Vaig passar anys pensant que la meva mare era alienígena”. Claudia Durastanti, autora de L’estrangera, a Kosmopolis, Núria Escur (La Vanguardia)

• Claudia Durastanti: “He viscut en molts llocs i en tots he deixat versions de mi mateixa”, Sílvia Marimon (Diari Ara)

• Claudia Durastanti: “La pobresa no et permet prendre males decisions”, Víctor Jiménez (Núvol)