Daphne du Maurier

Daphne du Maurier (1907-1989) va néixer a Londres, filla d’un productor de teatre i neta d’escriptor i artista. Lectora voraç, des de ben petita la van fascinar els mons imaginaris i fins i tot es va inventar un alter ego masculí. Va estudiar a casa, amb les seves germanes, i més endavant a París, i el 1928 va començar a escriure articles i contes; el 1931 es va publicar la seva primera novel·la, The Loving Spirit (L’esperit amorós). Van seguir una biografia del seu pare i tres novel·les més, però va ser Rebecca la que la va catapultar a l’estratosfera literària i la va convertir en una de les autores més populars de la seva època.

El 1932 Du Maurier es va casar amb el tinent general Frederick Browning, amb qui va tenir tres fills. A més de novel·les, Du Maurier va publicar contes, obres de teatre i biografies. Moltes de les seves novel·les de més èxit es van convertir en pel·lícules premiades, i el 1969 la mateixa Du Maurier va ser nomenada Dama Comandant de l’Excel·lentíssim Orde de l’Imperi Britànic. Acomplia tots els criteris qüestionables de la ficció popular, i alhora també satisfeia les exigències rigoroses de l’«autèntica literatura», cosa que molt pocs novel·listes aconsegueixen.