Flannery O’Connor


Flannery O’Connor (Geòrgia, 1925-1964) és una de les escriptores més importants de la literatura nord-americana del segle xx i una de les fundadores, juntament amb Faulkner, Welty o McCullers, de la narrativa gòtica del sud dels Estats Units. Va estudiar a la Universitat d’Iowa, on va iniciar una brillant, per bé que breu, carrera literària amb la publicació del seu primer conte, «El gerani» (1946), però l’èxit no li va arribar fins a l’any 1947 quan va guanyar el Premi Rinehart-Iowa per la seva novel·la Wise blood, però amb el seu primer llibre de contes, Un home bo costa de trobar (1955, L’Altra 2024), va demostrar un talent especial per al format curt. El 1950 li van diagnosticar la mateixa malaltia de la qual va morir el seu pare, lupus. Els darrers anys de vida va conviure amb la seva mare i es va dedicar a l’escriptura, a la criança de galls dindi, faisans, cignes, ànecs i gallines, i també a la pintura.

Títols de l'autor/a