JOC I DISTRACCIÓ, de James Salter
  • Valora aquest llibre

  • PVP: 17 €
  • Data de publicació: 25 de febrer 2015
    Pàgines: 248
    ISBN: 978-84-942160-9-1
    Format: 14 x 21,3 cm
    Rústega amb solapes

Descarrega't la nota de premsa

Descarrega't la coberta en alta resolució

Compra'l a la xarxa

Disponible a aquestes llibreries:

Joc i distracció

James Salter

Traducció d'Albert Torrescasana

4.5 2 valoracions 3 crítiques de premsa

Després de la publicació de L’última nit, L’Altra Editorial continua apostant per l’obra de James Salter, un dels autors americans contemporanis més importants. Publicada per primera vegada el 1967, Joc i distracció és la tercera novel·la de l’autor i narra la història d’amor entre un universitari nord-americà desvagat, Phillip Dean, que viatja per Europa sense destí definit, i Anne-Marie Costallat, una joveneta francesa de províncies. L’aventura entre els dos amants, eròtica i fogosa, ens arriba a través del relat i la imaginació d’un amic de Phillip, i en el llenguatge precís i la prosa personalíssima de James Salter. Joc i distracció és un cant a la sensualitat apassionada, al rebuig de les convencions socials i a l’entrega incondicional al plaer. Una delícia.

La premsa ha dit

Ressenyes dels nostres lectors

Click here to submit your review.

Envia la teva ressenya
* Camp requerit

Joc i distracció

per Marià Veloy (Time Out)

Després de llegir aquest brillant 'Joc i distracció', se m’acut comparar Salter amb un arquitecte. En part perquè, com es pot esperar d’un escriptor realista que deixa notar la influència dels narradors del XIX, els seus llibres tenen una estructura perfectament mesurada, en què cap paraula no està fora de lloc. Però també perquè, a través d’unes descripcions que combinen l’objectivitat més dura amb un lirisme contingut, aconsegueix generar un espai en què, tot i que som conscients que és impossible, tenim la sensació d’haver-hi estat. Ens diu d’un cinema de la postguerra francesa: “El cinema és un armari. Els seients són com revistes arrugades”; i nosaltres sentim que sí, hi hem passat més d’una tarda.

Salter genera espais com molts pocs escriptors vius, però treballa fins a l’últim detall tots els aspectes, inclosos els protagonistes, que en aquest cas són tres. L’heroi que s’atreveix a perseguir el somni de l’amor –“l’esquelet de tota realitat”– és en Phillip Deal, un estudiant americà massa intel·ligent per estudiar en una universitat; i la noia de províncies amb la qual viurà una història de descobriment sentimental i sexual, l’Anne-Marie Costallat.

El personatge més inquietant del llibre, però, és l’amic d’en Phillip i narrador de la història. A la descripció detallada de l’aventura sentimental del seu amic, aquest narrador hi acompanya una confessió: ell no és de fiar, i part (o potser tot) del que està explicant és fruit de l’admiració i l’enveja. Aquest narrador ens enganya, però també ens atrapa; i seguim llegint. Així descobrim un amor que permet citar poetes –“Els amants cèlebres són a l’infern”–, però també amaga secrets. El bohemi estudiant americà potser és tan ambiciós com qualsevol jove benestant, i la jove de províncies és fràgil, sí, però, arribat el cas, sabrà resistir.

França, postguerra, joventut, sexe… Tot el món que es genera a través d’aquesta història és fascinant, però el miracle rau en el narrador. La seva veu és capaç de crear una realitat que sentim nostra i, després, demostrar-nos que en aquesta realitat –en nosaltres– conviuen dues veritats oposades. L’amor, i el seu contrari.

Salter, again!

per Montse Frauca

Ara mateix no sabria dir si el que més m\'ha agradat d\'aquesta novel·la de James Salter són les espectaculars rutes per les carreteres de França, uns personatges empeltats d\'humanitat o el sexe explícit i una sensualitat pertorbadora que sobrevolen i impregnen tota la història.

Escrita l\'any 1967, va provocar reaccions irades per les escenes de sexe que es descriuen sense filtres, escenes netament detallades. Salter pot presumir d\'una sensibilitat superior, elegant en què transmet que el sexe és més que un acte privat entre dues persones. El sexe forma part de la Història, és el pilar de l\'amor i, també de la vida.

El nus
Una història d\'amor entre un estudiant americà, Dean, i una noia francesa de províncies, Anne-Marie. La novel·la ve narrada per una veu, que els coneix a tots dos i que esdevé en alguns fragments una mirada a voltes obsessiva, un voyeur que endevinem gelós de la vida que Dean viu.

I s\'esforça en relatar fil per randa malgrat gairebé tots els detalls s\'han anat transformant o modificant des de fa molt de temps per donar més protagonisme a d\'altres. Dean, se\'ns pot presentar en el transcurs d\'aquests mesos que passa a França, com un personatge bon vivant, un pèl petulant i inconstant, però, és difícil negar que es mostra com una essència pura perquè és absolutament coherent amb la seva opció de vida. I aquesta posta en escena el fa genuí.

I ens trobem tanmateix, amb uns personatges secundaris que salpebren el que pensaríem que només-llegirem-una-història-d’amor. Són els que ens conviden a veure una altra realitat dins la ciutat d’Autun, silenciosa com un cementiri…ciutat blava, indolent… on encara abunden les bicicletes, o en les visites a París: Avancem pel Boulevard Raspail. Hi ha un club en algun lloc, ocult entre els aparadors insulsos...

Mentre el llegia, m\'anava aturant per a intentar recuperar de la memòria qui em recordaven els personatges, les carreteres rurals resseguides a tota velocitat, els hotels decadents, els carrerons estrets i els bars amb vidrieres abocades al carrer, els llençols arrugats i l\'erotisme desplegat en la foscor o a plena llum del dia. I sense poder identificar clarament què, qui o quan, he arribat a la conclusió que m\'inspira una època, l\'època de le bon vivre d\'una burgesia benestant que permet infiltrar-se per allà on passa. Així, Dean s\'infiltra en la vida de l\'Anne-Marie. I d’aquesta manera, la llegeixo com una història aïllada, una bombolla que connecta poc amb la realitat perquè aquesta parella construeix una realitat pròpia. Arribat a aquest punt, l\'associo lliurement amb lectures passades (salvant les distàncies) que m’hi porten amb lleugeresa per l’atmosfera íntima, retroalimentada i exclusiva... Tendra és la nit de F.Scott Fitzgerald o Lívia de Lawrence Durrell.

És aquesta obra una delícia que inspira i eixampla la imaginació gràcies a una prosa neta, precisa com un bisturí, finament cínica i eloqüent.

I després de L\'última nit, ara, Joc i distracció que he gaudit enormement. Exquisida. Em reitero fan de Salter.

Editada amb gran encert, un cop més, per aquesta editorial.

lletresminuscules.cat

l' altra editorial , USA 4.5 5.0 2 2 Després de llegir aquest brillant 'Joc i distracció', se m’acut comparar Salter amb un arquitecte. En part perquè, com es pot esperar d’un escriptor realista que deixa notar Seguir llegint