L'Altra Editorial

Novetats

• De vegades, a l'agost, cansats de la tarda ociosa i xafogosa, el meu germà petit, la meva germana petita i jo ens reuníem a l'ombra densa sota el roure del jardí del darrere i parlàvem del Nadal i cantàvem nadales.

• Normalment la trobo a l'entrada de l'escola, després de passar el control, al pati desert i ple de sol al cor de l'edifici de les dones. Les internes s'apinyen buscant l'ombra contra la paret, i ella no destaca entre les altres, sempre al costat de la seva amiga, la dels granets a la cara, una mena d'acne tardà.

• Tinc vuit anys. La mare i jo sortim de casa i ens quedem al nostre replà, a la segona planta. La senyora Drucker s'està a la porta oberta del pis del costat, fumant un cigarret. La mare tanca amb clau la porta i diu: "Què hi fas, aquí?". La senyora Drucker tira el cap enrere, assenyalant el seu pis. "Aquell vol que ho fem. Jo li he dit que abans de tocar-me, s'ha de dutxar".

• Els catorze anys que vaig viure a Bergen, del 1988 al 2002, ja fa temps que pertanyen al passat, no n’ha quedat cap rastre excepte pels episodis que alguna gent deu evocar de tant en tant, una espurna de record aquí, una altra espurna allà, i naturalment tot el que va quedar gravat d’aquella època en la meva pròpia memòria. Però és sorprenentment poc.

• fa vent, els vidres tremolen, és una nit de novembre, arriba a casa, la truita de patates batega sobre la taula, excelsa, com un sol, i la televisió està engegada, l'home del temps anuncia, amb una mirada una mica massa fixa i un gest trist, que el temps de l'endemà serà plover, rúfol, desagradable, com si tot hagués d'empitjorar...

• Hi ha un home. Està dret al graó del darrere, cargolant un cigarret. El dia és típicament inestable, el jardí exuberant i resplendent, les branques pesants sota la pluja que encara cau. Hi ha un home i l'home sóc jo.

• Hi ha casos coneguts de persones que s'han marejat en veure alguna cosa o en sentir una notícia o la veu d'algú que donaven per mort des de feia molt de temps, però ningú no es mareja per haver llegit un llibre. Això no vol dir, tanmateix, que els llibres no tinguin força, sinó que més aviat tenen una força diferent.

• Llum, Llum: aquesta tempesta d'estiu, que tot ho esborra, ¿què en deixarà de tu i de mi? Desdibuixarà el teu record, com gotes d'aigua sobre un retrat a ploma, i veuré com els teus dotze anys es fonen en una taca informe, fosca, sense els límits que el teu cos real imposa, escolant-se entre els meus dits.

• Va passar l'estiu verd i boig que la Frankie tenia dotze anys. Aquell estiu feia molt de temps que la Frankie no formava part de res. No pertanyia a cap club ni era membre de res al món. La Frankie s'havia convertit en una persona solitària que es quedava sempre al llindar de les portes, i tenia por.

• El silenci, la profunda reserva, sobretot quan es refereix als morts, al capdavall és un buit que la vida en algun moment s'encarrega d'omplir. Abans, quan preguntava pels cabells tan forts del meu pare, ell em deia que li venia de la guerra. Cada dia es fregaven la pell del cap amb suc de bedoll, no hi havia res millor.

• Em dic Mary Katherine Blackwood. Tinc divuit anys i visc amb la meva germana Constance. Sovint he pensat que hauria pogut néixer home llop perquè tinc els dits del mig de les mans igual de llargs però m'he hagut de conformar amb el que em va tocar. No m'agrada rentar-me, ni els gossos ni el soroll.

• "Deixant de banda les anècdotes i anant al fons de la cosa, es pot dir que el catalanisme polític fou un extraordinari esforç acomplert per una petita minoria de catalans intel·ligents, encaminat a remoure i enaltir la consciència mesella del nostre poble, i sobretot dotar-lo d'una veritable capital: Barcelona".