Novetats
-
"Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar."
Persecució Toni Sala -
"Més endavant, camí amunt, sortint del darrere d'una penya, apareix un home. Som, ell i jo, a l'extrem d'un llac fosc que s'amaga al cim en forma de bol d'una muntanya. El cel és d'un blau blanquinós; aquí dalt ja no hi ha vegetació, o sigui que només hi som jo i ell, les roques i l'aigua negra i quieta. S'eixarranca amb les botes sobre el corriol i somriu."
Visc, i visc, i visc Maggie O’Farrell -
"Una vegada em va ensenyar el seu lloc al cel. Aquell pal de l'electricitat d'un pàrquing abandonat, ple de males herbes. Mirant amunt, veies els perills de la pujada."
Germà David Chariandy -
"Plàcid era un mot adient per descriure Brooklyn, Nova York. Sobretot l'estiu del 1912. Ombriu, com a paraula, era millor, però no es podia aplicar pas a Williamsburg, Brooklyn."
Creix un arbre a Brooklyn Betty Smith -
" 'Fill meu, fes cas del mestratge del pare, no rebutgis la instrucció de la mare: com una diadema t'adornaran el front, t'engalanaran com els collarets'. La Mamie, la meva àvia, va llegir-ho dues vegades. Vaig intentar recordar quina instrucció havia rebut."
Un vespre al paradís Lucia Berlin -
"A començament dels noranta (potser era el 1992: costa recordar quan t'ho passes bé), vaig entrar en una banda de rock and roll feta bàsicament d'escriptors. Els Rock Bottom Remainders eren l'ocurrència de Kathi Kamen Goldmark, publicista del món del llibre i música de San Francisco".
Escriure
Memòries d’un ofici Stephen King -
"Si de bon començament jo dic que aquest llibre m'és profundament antipàtic, per força el lector haurà de sentir-se una mica astorat".
Meditacions en el desert Agustí Calvet, ‘Gaziel’ -
N'Alexandra Schneider entra al meu estudi. Du un pot de vidre amb tapadora ple d'un líquid marró, un cafè amb llet que li fan al bar d'aquí perquè ella no té cafetera. N'Alexandra s'acomoda en una butaca, escolta la música que estic gravant i diu, tex-mex, lo vas a petar en Estados Unidos.
Alexandra Schneider und ihr Casiotone Joan Miquel Oliver -
Aquesta és l'Ada. Aquestes són les tecles de l'ordinador de l'Ada, que esperen, amatents, l'envestida. Aquests són els dits de l'Ada que escriuen: "En Lluís es va despertar perquè tenia un sentit de protecció i responsabilitat cap a la casa i les seves coses molt desenvolupat".
Els dics Irene Solà -
Escolta. Els arbres d'aquesta història es mouen, tremolen, es recol·loquen. Bufa una brisa marina a ràfegues, i gairebé és com si els arbres sabessin, amb la seva inquietud, amb la paciència amb què agiten les fulles, que està a punt de passar alguna cosa.
La mà que prenia la meva Maggie O’Farrell -
Va rajoles amunt, rajoles avall. Són tan blanques que, quan els clients les trepitgen amb les sabates brutes de tot, cigarrets que ningú mai no recull, pols negra, la merda d'algun gos, la terra humida que s'enganxa a la sola quan plou, queden empastifades i lletges.
La felicitat d’un pollastre a l’ast Marta F. Soldado -
"Escric en nom de les lletges, per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les mal follades, les infollables, les histèriques, les tarades, per a totes les excloses del gran mercat de les ties bones."
Teoria King Kong Virginie Despentes
La premsa ha dit
- Un somni que floreix: l’escriptura i la vida, Marina Espasa (Ara Llegim)
- Passejades amb la dona singular, Jordi Puntí (L’Avenç)
- L’amor no és un joc solitari, M. Àngels Cabré (Cultura|s, La Vanguardia)
- La sinceritat absoluta de David Vilaseca, Antoni Ribas Tur (Diari Ara | Ara Llegim)
- Karl Ove Knausgård presenta la cinquena part de l’obra autobiogràfica ‘La meva lluita’ (TN Vespre, TV3)
- Entrevista a Terrícoles, David Guzmán (betevé)
- Entrevista a Maggie O’Farrell, Página 2 (La 2)
- Entrevista a Jordi Amor, autor d'El forat, a Els Experts, Míriam Cano (iCat)
- El món cultural tampoc té por, crònica de Valèria Gaillard (El Punt Avui)
- Eduard Márquez: “La literatura és sagrada”, entrevista de Jaume C. Pons Alorda (Nació Digital)