L'Altra Editorial

"El primer dia no em va semblar divertit. Tampoc el tercer, però ja vaig ser capaç de fer-ne una mica de broma. «El més injust de tot plegat», vaig dir, «és que no puc ni tenir una cita»".

«Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l’entrada del massís de l’Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar».

"Dins meu hi ha un bosc. Jo Meu A mi Dins de mi. Un bosc d’arbres caiguts i de peus. De branques per ensopegar-hi. Ahir Ara Demà. De flors salvatges de colors salvatges amb pètals salvatges."

"Quan es desperta, es troba estès al llit com una estrella de mar; la ment li divaga, embogida. A l’altra banda de l’habitació, el ventilador es gira cap a ell i tot seguit el defuig, com si s’hagués ofès."

"L’olor de pollastre se’m ficava a la pell, als cabells i a la roba, i tenia la sensació que no n’acabava de marxar mai per més que me’ls rentés, que formava part de mi com qualsevol vici del caràcter. També ell n’anava ple, dels cabells i les samarretes de Metallica als calçotets i els mitjons."

"Originàriament, la meva pel·lícula Aguirre, la còlera de Déu havia d’acabar així: quan arribava a la desembocadura de l’Amazones, el rai dels conqueridors espanyols només contenia morts, i l’únic que quedava viu era un lloro que parlava."

«L’àvia no volia anar a Florida. Volia visitar uns parents de l’est de Tennessee i aprofitava qualsevol oportunitat per mirar de fer canviar d’idea en Bailey. En Bailey era el fill amb qui vivia, l’únic noi. Estava assegut a taula, a la punta del seient de la cadira, encorbat sobre la secció carbassa d’esports del diari.»

"Una vegada vaig veure un cometa. El seu fulgor partia en dos la nit més clara, i les estrelles s’apartaven per dei- xar-lo passar. Al cel, la cua hi dibuixava una trajectòria ferma, directa a estavellar-se contra les muntanyes pro- peres. Encegat, vaig córrer a perseguir-lo, convençut que el podria desviar."

"Al funeral d’una dona que havia estat pionera en el camp de la medicina va parlar molta gent. Un darrere l’altre, companys, pacients i activistes per la reforma del siste- ma sanitari van descriure la metgessa com una persona amb caràcter, humana, brillant; estimulant i imperiosa; una mestra severa, una investigadora fora de sèrie, amb una extraordinària capacitat per escoltar."

"Es veu que la casa estava a punt d’esfondrar-se i no ho sabíem. O això és el que ens van dir abans d’esfon- drar-la. Les bigues: podrides. Tèrmits. Per sort ja feia anys que no hi vivia ningú, i l’únic que vam haver de fer va ser una mica d’inventari del que volíem rescatar."

"Un dia, vaig demanar al pare quina era la ciutat més llunyana que havia vist a la vida. Només va respondre: «Amsterdam, als Països Baixos». I després res més. Sense apartar els ulls de la feina, va continuar esquarterant animals morts. Tenia sang fins i tot a la cara."

"Sol al garatge amb tot aquest munt de llibres. No hi ha més espai als prestatges. Ara viuen apilats. Tècnicament visc a l’apartament de dalt, però passo moltes hores aquí baix, en el que jo anomeno, sense prou ironia, el meu despatx. Els nostres exveïns hi filmaven porno amateur."

"El primer dia no em va semblar divertit. Tampoc el tercer, però ja vaig ser capaç de fer-ne una mica de broma. «El més injust de tot plegat», vaig dir, «és que no puc ni tenir una cita»".

«Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l’entrada del massís de l’Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar».

"Dins meu hi ha un bosc. Jo Meu A mi Dins de mi. Un bosc d’arbres caiguts i de peus. De branques per ensopegar-hi. Ahir Ara Demà. De flors salvatges de colors salvatges amb pètals salvatges."

"Quan es desperta, es troba estès al llit com una estrella de mar; la ment li divaga, embogida. A l’altra banda de l’habitació, el ventilador es gira cap a ell i tot seguit el defuig, com si s’hagués ofès."

"L’olor de pollastre se’m ficava a la pell, als cabells i a la roba, i tenia la sensació que no n’acabava de marxar mai per més que me’ls rentés, que formava part de mi com qualsevol vici del caràcter. També ell n’anava ple, dels cabells i les samarretes de Metallica als calçotets i els mitjons."

"Originàriament, la meva pel·lícula Aguirre, la còlera de Déu havia d’acabar així: quan arribava a la desembocadura de l’Amazones, el rai dels conqueridors espanyols només contenia morts, i l’únic que quedava viu era un lloro que parlava."

"El primer dia no em va semblar divertit. Tampoc el tercer, però ja vaig ser capaç de fer-ne una mica de broma. «El més injust de tot plegat», vaig dir, «és que no puc ni tenir una cita»".

«Vaig tenir sort, vaig anar a néixer a davant de mar, en una ciutat que encara no havia estat engolida pel monstre turístic. Vaig estudiar a un institut de la muntanya de Sant Elm, a l’entrada del massís de l’Ardenya. Hi pujàvem a peu per vora mar».

"Dins meu hi ha un bosc. Jo Meu A mi Dins de mi. Un bosc d’arbres caiguts i de peus. De branques per ensopegar-hi. Ahir Ara Demà. De flors salvatges de colors salvatges amb pètals salvatges."

"Quan es desperta, es troba estès al llit com una estrella de mar; la ment li divaga, embogida. A l’altra banda de l’habitació, el ventilador es gira cap a ell i tot seguit el defuig, com si s’hagués ofès."