L'Altra Editorial

Novetats

• 

• "La vida és una successió d’esdeveniments inevitables i d’esdeveniments evitables que pel que sigue no s’han evitat, o que fins i tot s’han buscat, amb tot lo que això comporta."

• "Al bany, la Stella es preparava per anar a dormir. En Gerry havia deixat el mirallet d’afaitar-se girat pel costat d’augment i ella s’hi estava examinant les celles. Es va llepar la punta de l’índex i les va allisar totes dues. Després va passar a les parpelles."

• "El Village Voice m'havia encarregat que investigués «aquelles dones alliberades». Era el novembre del 1970. «De què parles?», li vaig preguntar a l'editor. Una setmana després, m'hi havia convertit."

• "A mitjans de setembre del 2009 vaig anar a la caseta de camp que en Thomas i la Marie tenien entre Höganäs i Mölle. En Thomas m’havia de fer unes fotografies per a les pròximes novel·les. Havia llogat un cotxe, un Audi negre, i conduïa per l’autopista de quatre carrils amb el pit desbordant d’alegria."

• "Si un peix anomena univers a la seva peixera, què dirà si el llancen al mar? Ha! La paraula univers us limita. Però com voleu encertar el nom d'allò que no heu vist mai des de fora? Un peix no descobreix l'aigua fins que el pesquen."

• "El nostre amic va passar per casa l’altra nit. Ell i la seva nòvia horrorosa per fi han tallat. Era la tercera vegada que tallava amb aquesta nòvia, però va insistir que aquest cop anava de debò."

• "En Becker es va aixecar, va agafar el cigar al cendrer, es va cordar la jaqueta i, amb un gest protector, va posar la mà dreta sobre l'espatlla d'en Silbermann. —Que vagi bé, doncs, Otto. Crec que demà ja tornaré a ser a Berlín. Si hi ha res, em pots trucar a Hamburg.""

• Abans que aquest llibre fos un llibre, va ser un fanzín, i fins i tot abans, va ser un article. Però primer, i potser encara més important, va ser un espai perillosament buit.

• Imagina-te’ls. Imagina-te’ls al balcó del pis de Sants. Les nou del vespre. Imagina’t els edificis bruts i un cel que comença a apagar-se com a teló de fons. Si fos una pel·lícula, sonaria alguna cançó de Richard Clayderman.

• "Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m’ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar."

• "Més endavant, camí amunt, sortint del darrere d'una penya, apareix un home. Som, ell i jo, a l'extrem d'un llac fosc que s'amaga al cim en forma de bol d'una muntanya. El cel és d'un blau blanquinós; aquí dalt ja no hi ha vegetació, o sigui que només hi som jo i ell, les roques i l'aigua negra i quieta. S'eixarranca amb les botes sobre el corriol i somriu."